Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs
Ara, Nichiren i els seus seguidors estan encoratjant altres persones a acceptar Nam-myoho-renge-kyo i a adoptar-lo com la seva pròpia pràctica.
↳ OTT, pàg. 110. El Registre dels ensenyaments transmesos oralment és una compilació dels ensenyaments orals de Nichiren Daishonin sobre el Sutra del lotus exposats durant els seus anys a la muntanya de Minobu, lloc on es va establir el maig de 1274 i on va romandre fins al 8 de setembre de 1282, poques setmanes abans de la seva defunció. Aquests ensenyaments van ser registrats i recopilats en dos volums pel seu deixeble i successor Nikko Shonin.
[Al capítol «Encoratjament a la devoció» del Sutra del lotus], els que escolten la veu […] enuncien un jurament. Declaren que, en l’època obscura que vindrà després de la mort del Buda, predicaran el Sutra del lotus en altres terres, perquè la ment de les persones en aquest món saha està ennuvolada per la confusió i les il·lusions. El sutra diu que el món saha està poblat d’éssers amb arrels pobres de bé, arrogants, aduladors i enganyosos.
.
D’aquesta manera, descriu com de difícil és promoure el kosen-rufu en aquesta època perversa. La conclusió del sutra, que es revela més endavant, és que els protagonistes que assumeixen la tasca de propagar l’ensenyament correcte en l’Últim Dia no són altres que els Bodisatves de la Terra.
.
Dit d’una altra manera, només assolirem el kosen-rufu mundial –la tasca a la qual convoca el Buda en el Sutra del lotus– tenint una xarxa de persones comunes conscients de la seva missió com a Bodisatves de la Terra, una comunitat d’individus disposats a submergir-se en aquest món impur d’acord amb el seu jurament original.
.
[…] Cap buda o bodisatva agafa el camí fàcil. Els bodisatves escullen ser en els llocs més difícils, i per això la seva vida irradia la llum noble de la budeïtat.
.
Per aquesta raó, el Daishonin afirma: «Ara, Nichiren i els seus seguidors estan encoratjant altres persones a acceptar Nam-myoho-renge-kyo i a adoptar-lo com la seva pròpia pràctica». La nostra pràctica consisteix a apropar-nos als altres amb coratge i viure entre ells, com un més, per compartir el budisme.
.
En l’actualitat, només els membres de la Soka Gakkai han mantingut fermament la pràctica de l’«encoratjament a la devoció», alhora que suporten tota mena d’obstacles i adversitats. Fer daimoku i ensenyar als altres la pràctica de Nam-myoho-renge-kyo, per la nostra felicitat i la de les altres persones, és la nostra noble missió com a membres de la Soka Gakkai connectats directament amb Nichiren Daishonin.[1]
Cada persona és única i, per això, resulta difícil generalitzar. Però no sembla massa aventurat sostenir que, en general, les persones no comencen a practicar el budisme mogudes per un desig d’afrontar adversitats. De fet, sovint ho fan amb l’esperança d’ampliar la seva capacitat per bregar amb problemes que ja tenen i que, no en pocs casos, superen; i, quan experimenten el benefici de la pràctica, descobreixen que aquesta esperança no era infundada.
.
La comprensió d’algunes de les afirmacions acabades d’esmentar –com la de que els bodisatves escullen ser en els llocs més difícils, i que per això la seva vida irradia la noble llum de la budeïtat– acostuma a venir després, fruit de la voluntat d’aprofundir la fe cap a la qual s’ha començat a sentir gratitud i esperit de recerca. Però aquesta comprensió, encara que requereix fe, no va en contra de la raó: l’enriqueix.
.
En aquest sentit, en la dissertació de l’estudi de la qual s’han extret el passatge d’El registre dels ensenyaments transmesos oralment i el comentari de Daisaku Ikeda, trobem una explicació de l’asseveració de Nichiren Daishonin «“els savis se n’alegren” quan enfronten dificultats»,[2] que desafia la nostra tendència natural a buscar el camí més fàcil: «Quan ens dediquem desinteressadament a difondre la Llei Mística, les funcions negatives que existeixen a la nostra vida i que estan ocultes en les profunditats obscures de la societat surten a la llum. En provoquem l’aparició deliberada per poder-les vèncer, i en el procés fem brillar la nostra budeïtat encara més».[3] En un altre escrit, el Daishonin ho il·lustra amb un símil aclaridor: «És com el cas d’un llaurador molt endeutat amb l’administrador de la seva aldea i altres autoritats. Mentre romangui en el seu districte o en el seu poble, el més probable és que, en lloc de pressionar-lo sense pietat, vagin diferint-li el deute d’un any a l’altre. Però tan bon punt intenti anar-se’n, de seguida se li tiraran a sobre exigint-li el saldo total i immediat del deute [del qual s’alliberarà en liquidar-lo enterament]».[4]
Aquest grup de diàleg de la SGEs a Valladolid té el nom d’un important capítol de La nova revolució humana. Aquesta imatge d’una reunió recent, que desborda vitalitat i joventut, ens transmet la impressió que els seus integrants li fan honor. Enhorabona!
Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com
[1] ↑ Vegeu la secció «Estudio» (2/3) d’aquest número.
[2] ↑ Els tres obstacles i els quatre dimonis, a END, pàg. 668.
[3] ↑ Vegeu la secció «Estudio» (1/3) d’aquest número.
[4] ↑ Carta des de Sado, a END, pàg. 324.