Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs
Ara, quan Nichiren i els seus seguidors entonen Nam-myoho-renge-kyo, comprenen la naturalesa originalment intrínseca del naixement i de la mort, i la naturalesa originalment intrínseca del flux i del reflux de la marea.
↳ OTT, pàg. 127. El Registre dels ensenyaments transmesos oralment és una compilació dels ensenyaments orals de Nichiren Daishonin sobre el Sutra del lotus exposats durant els seus anys a la muntanya Minobu –lloc on es va establir el maig de 1274 i on va romandre fins al 8 de setembre de 1282, poques setmanes abans de la seva defunció–, ensenyaments que van ser registrats i recopilats en dos volums pel seu deixeble i successor Nikko Shonin.
La Llei Mística és el principi fonamental que permea la vida i la mort i que no només és subjacent a la vida humana, sinó també a tots els fenòmens de l’univers. Tots els éssers dels deu estats i els seus ambients són entitats de la Llei Mística. […]
Ja que la vida i la mort són originàriament inherents, no tenim motiu per témer la mort i podem experimentar alegria tant en viure com en morir, i sentir-nos igualment feliços i còmodes en totes dues instàncies.
Per descomptat, com que som éssers humans, la idea de la mort ens causa tristesa i angoixa. Quan un ésser estimat mor, plana sobre nosaltres una profunda aflicció. Però, si continuem entonant Nam-myoho-renge-kyo de manera sostinguda, podem transcendir els límits de la vida i la mort i prosseguir el nostre diàleg amb els éssers estimats que ja no hi són. Els companys de fe també reciten daimoku per nosaltres i ens donen suport en el nostre dol. Amb el temps, arribarem a comprendre el profund significat subjacent a la pèrdua d’un ésser estimat i sentirem l’esperança de la renovació. Quan il·luminem amb la llum de la Llei Mística els sofriments del naixement, l’envelliment, la malaltia i la mort, podem convertir-los en l’alegria de l’eternitat, la felicitat, la veritable identitat i la puresa.
En una carta dirigida a la monja laica Myoichi, el Daishonin li infon l’absoluta tranquil·litat que el seu marit difunt l’està protegint, a ella i a la seva família. Li ensenya que quan els qui han dedicat la vida a la Llei Mística moren, les persones pròximes que els sobreviuen reben una protecció infal·lible per obrir-se pas cap a la felicitat, sens falta.[1] […]
Existència rere existència, gaudirem de beneficis i de bona fortuna mentre seguim esforçant-nos pel kosen-rufu i establint l’ensenyament correcte per assegurar la pau a la terra. Els que assumeixen aquest desafiament poden adquirir un estat de vida suprem, incomparable, en perfecta sincronia amb el ritme de la Llei Mística, la llei fonamental de l’univers.[2]
A través d’una recitació incansable del daimoku i d’una lectura profunda del Sutra del lotus, en la cel·la en la qual havia estat tancat com a presoner de consciència durant la Segona Guerra Mundial, el segon president de la Soka Gakkai, Josei Toda, va experimentar una primera presa de consciència: el Buda és… la vida en si mateixa![3] […] Reflexionant sobre això, el seu deixeble Daisaku Ikeda comentaria que «podem considerar tots els escrits budistes com a exponents d’una “filosofia de la vida”».[4]
Dit això, si la vida abraça el naixement i la mort, com a fases originalment inherents a un cicle etern, consagrar-se totalment a aquesta filosofia de la vida requereix observar-les totes dues de cara. Nichiren Daishonin va expressar, en el segle XIII: «[P]rimer haig d’aprendre sobre la mort, i després sobre les altres qüestions».[5] Al seu torn, Ikeda Sensei va identificar com «un dels desafiaments més imperiosos del segle XXI» el d’«establir una cultura basada en la comprensió de la vida i la mort, i en l’eternitat essencial de la vida».[6]
En el context de la civilització moderna, que tendeix a apartar la mirada de la mort, aquest plantejament resulta poc menys que revolucionari. Però revolucionària és la pràctica del budisme Nichiren a la Soka Gakkai, «una religió de revolució humana».[7]
Aquesta trobada es va realitzar al setembre al Centre Cultural de la SGEs a Las Palmas de Gran Canaria. Si l’arxipèlag canari és un lloc destacat en la història del kosen-rufu d’Espanya, la capital grancanària serà sempre un referent del seu impuls per part de la joventut.[8] Per aquest motiu, imatges com aquesta omplen d’alegria, especialment, els pioners i pioneres en aquesta tasca.
Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com
[1] ↑ Vegeu L’hivern sempre es converteix en primavera, a END, pàg. 561.
[2] ↑ Extret de la secció «Estudi» (3/3) d’aquest número.
[3] ↑ Com es va apuntar en el lliurament de la secció del número anterior d’aquesta revista, la segona presa de consciència de Josei Toda a la presó va concernir a la seva identitat com a Bodisatva de la Terra.
[4] ↑ IKEDA, Daisaku et. el.: La saviesa del «Sutra del lotus». Volum 1, Rivas-Vaciamadrid: Ediciones Civilización Global, 2016, pàg. 32.
[5] ↑ The importance of the moment of death (La importància del moment de la mort), a WND-2, pàg. 759.
[6] ↑ IKEDA, Daisaku: «El budisme Mahayana i la civilització del segle XXI».
[7] ↑ L’expressió és el títol d’una important sèrie de dissertacions de Daisaku Ikeda.