Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs
La paraula «pensament» [a la frase «El meu pensament constant», del Sutra del lotus] es refereix al pensament únic, eternament inherent, de Nam-myoho-renge-kyo. […] Ara, el pensament que expressen Nichiren i els seus seguidors, mentre entonen Nam-myoho-renge-kyo, és el pensament de la profunda bondat i de l’amor compassiu.
↳ OTT, pàg. 110. El Registre dels ensenyaments transmesos oralment és una compilació dels ensenyaments orals de Nichiren Daishonin sobre el Sutra del lotus exposats durant els seus anys a la muntanya Minobu –lloc on es va establir el maig de 1274 i on va romandre fins al 8 de setembre de 1282, poques setmanes abans de la seva defunció–, ensenyaments que van ser registrats i recopilats en dos volums pel seu deixeble i successor Nikko Shonin. El passatge del Sutra del lotus citat es troba a SL, cap. 16, pàg. 230.
Com superem els sofriments que experimentem a la vida? Com adquirim un estat vital indestructible que ens permeti sentir la veritable alegria de viure? Una religió creadora de valor genuí es defineix per la seva capacitat de transformar la vida real de les persones i de la societat. Aquesta és la convicció que va guiar els nobles ideals i les accions del mestre Makiguchi.[…]
Jao Tsung-I (1917-2018) va ser un dels sinòlegs més eminents de la Xina. Vam cultivar una amistat profunda i fins i tot vam publicar un llibre junts. El doctor Jao va inscriure i va tenir la generositat d’obsequiar-me una obra cal·ligràfica meravellosa on es llegeix aquest passatge del Sutra del lotus: «El meu pensament constant és com fer perquè els éssers vius accedeixin al Camí insuperable i adquireixin ràpidament el cos d’un buda». […]
En aquell moment, vaig recordar-me dels mestres Makiguchi i Toda.
Makiguchi Sensei va assenyalar que el propòsit de la religió a la societat era «treballar per la felicitat de la humanitat i fer del món un lloc millor», i Toda Sensei va manifestar reiteradament el seu apassionat desig d’erradicar el sofriment de la faç de la terra.
El sorgiment de la Soka Gakkai està directament lligat al pensament o desig constant del Buda, expressat per les paraules «El meu pensament constant…». La nostra és una organització que concorda de manera exacta amb el propòsit del Buda i que duu a terme la tasca sagrada i compassiva de guiar les persones a la il·luminació, com a jurament compartit pel mestre i el deixeble. Toda Sensei considerava que cada integrant de la Soka Gakkai que es dedicava a transmetre el budisme era un buda.
Els nostres membres, com a persones comunes, sempre busquen estar entre la gent i elevar l’estat de vida de la humanitat, per fer possible el que anomenem «kosen-rufu mundial». Són nobles practicants del camí del bodisatva, compromesos amb un gran moviment religiós. No hi ha comunitat més noble o profunda.[1]
La cita i els passatges dels comentaris recollits abans provenen d’una dissertació d’estudi de Daisaku Ikeda publicada a inicis del mes en el que després moriria, ara fa un any. Com una mostra més d’agraïment cap a ell, a continuació reproduïm un altre passatge del mateix text, en el qual reflexiona sobre els seus propis esforços com a continuador de la tasca de Tsunesaburo Makiguchi i de Josei Toda. En fer-ho, condensa el llegat dels tres presidents fundadors de la Soka Gakkai des del punt de vista del Sutra del lotus i els ensenyaments de Nichiren Daishonin, i el vincula amb la missió dels i de les deixebles:
Makiguchi Sensei va plantejar un desafiament agut i fonamental al concepte filosòfic tradicional del «valor de santedat» religiós desconnectat del món real. El meu mestre, el segon president de la Soka Gakkai, Josei Toda, també va aclarir en diverses ocasions que no som oportunistes espirituals que s’aprofiten de la religió en benefici propi.
Per part meva, en heretar els ensenyaments dels nostres dos presidents fundadors, m’he esforçat al costat dels meus companys membres de la Soka Gakkai per expandir la nostra aliança ferma en bé de la pau, la cultura i l’educació, basats en l’humanisme budista. L’autèntic propòsit de la religió és permetre a les persones ser fortes, bones, i sàvies.[2]
«Encara que, amb l’arribada de l’hivern, / bufin vents tempestuosos, / al nostre pit / la inextingible llum del sol / derrota la foscor».[3] Contemplat des de la distància, el sol ofereix una imatge tan lluminosa com estable, però els que estudien l’activitat de l’astre saben que, en realitat, la seva brillantor resulta d’una veritable lluita. La fotografia presa després de la reunió de diàleg d’octubre d’aquest grup del nord-est de Madrid, que certament fa honor al seu nom, respon també a un esforç perseverant, que li ha permès superar diversos hiverns.
Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com
[1] ↑ Extret de la secció «Estudi» d’aquest número.
[2] ↑ Ib.
[3] ↑ Vegeu la revista CG, n.º 218, juny 2023, secció «40è aniversari».