En aquesta secció oferim recursos per a les reunions de diàleg de la SGEs. Aquests són: una cita que il·lumina la transcendència dels esforços que cristal·litzen en aquestes trobades («Globalment»), la presentació d’un dels grups que els sostenen («Localment»), un passatge dels escrits de Nichiren Daishonin comentat per Daisaku Ikeda («Avançant amb el Gosho»), una «Perspectiva» i algunes «Paraules clau».
GLOBALMENT
En el seu últim llibre, el catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona Josep Maria Esquirol fa una crida a «intensificar allò que és humà, a aprofundir en allò que és més humà»,[1] basat en la convicció que «l’horitzó més important no és més enllà –més lluny–, sinó que és més endins».[2] Si aquesta meta ressona fortament amb l’humanisme que caracteritza el budisme Nichiren, els termes en els quals l’autor –lúcid defensor d’una «filosofia de la proximitat»– aborda les relacions humanes contribueixen a posar en relleu el valor de les reunions de diàleg en la Soka Gakkai, i entronquen amb temes tocats en el lliurament especial d’aquesta secció inclosa en el número anterior: «Només amb la trobada i la paraula que s’escolta, l’ésser humà arribarà a ser creatiu. Només amb la trobada i la paraula que s’escolta, hi haurà sentit».[3] «Aquí resideix la veritas. Una cosa són les veritats lògiques i, una altra, per damunt, la veritat de la vida, de les situacions que ocorren i dels rostres personals que tenen i porten nom».[4] «I només hi haurà parla veritable quan hàgim escoltat. La paraula que ve entra tant per l’oïda com per la porositat de la pell. La paraula que ve i et toca no et fa callar; no et condemna al mutisme, sinó al contrari, et fa responsable; és a dir, et demana que responguis. La paraula que ve no s’imposa a la teva: et dóna la teva. I atenció: també guardar silenci és propi de qui respon».[5]
LOCALMENT
Aquest grup de diàleg de la SGEs a Pamplona va respondre amb alegria[6] a la proposta de commemorar el 75è aniversari del 14 d’agost de 1947 celebrant trobades de diàleg i amistat. Ho van fer el 15 d’agost, reunint-se presencialment per primera vegada en dos anys i mig, en un escenari privilegiat: el Parc Yamaguchi de la capital navarresa, que els va brindar alhora sol i recer. L’emoció del retrobament en persona i el goig del diàleg van aconseguir que, fins i tot a l’ombra, els seus rostres brillessin amb «la major de les alegries».[7]
(Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com)
AVANÇANT AMB EL GOSHO
Encara que els meus deixebles i jo trobem tota classe de dificultats, si no tenim dubtes en el nostre cor manifestarem la budeïtat de manera natural. No dubtin tan sols perquè el cel no els brindi la seva protecció; no es descoratgin tan sols perquè en aquesta existència la seva vida no sigui còmoda i segura.
(L’apertura dels ulls, a END, pàg. 300).
«Que “el meus deixebles i jo […] manifestarem la budeïtat en manera natural” vol dir que l’estat interior del Buda del temps sense començament, inherent a Nichiren Daishonin, també existeix de manera intrínseca en cadascun de nosaltres.
Però mentre la vida de les persones continua ennuvolada per les il·lusions i els sofriments, és impossible percebre aquesta naturalesa de buda innata.
Per això, el Daishonin va encoratjar sense descans els seus deixebles mitjançant el seu propi exemple i comportament, mitjançant la seva guia i orientació. Els va escriure incomptables cartes, entaulant així un diàleg a través de la paraula escrita, per inspirar-los i donar-los suport en la fe i la pràctica, amb la finalitat que poguessin activar l’estat de budeïtat que ell havia adquirit. En essència, els va ensenyar que podien manifestar la mateixa esplèndida condició de saviesa, amor compassiu i valentia que el Buda, si s’armaven del cor d’un rei lleó i perseveraven amb fe inamovible, passés el que passés.
A partir d’això, resulta clar que la clau perquè les persones comunes aconseguim la budeïtat és practicar tal com ensenya el Daishonin. En la conclusió de L’apertura dels ulls, ell ens exhorta a participar en la propagació de la Llei Mística, una contesa per frenar les tendències destructives originades en la ignorància fonamental, causa arrel del sofriment humà; el que és subjacent a aquestes paraules és el seu desig que seguim el seu exemple i “abandonem allò que és transitori per revelar allò que és verdader”».[8]
PERSPECTIVA
En la dissertació de la qual s’han extret la cita i el comentari recollits sobre aquestes línies, Daisaku Ikeda esclareix també el significat d’«abandonar allò que és transitori i revelar allò que és verdader» des de la perspectiva de la nostra pràctica: «significa prendre consciència que som hereus d’aquest etern jurament del Buda [de fer que tots els éssers puguin construir una felicitat indestructible], i iniciar la nostra pròpia labor per a la felicitat de les persones. Tot comença per un individu que emprèn amb entusiasme aquest gran camí […]. Quan practicants així s’uneixen sòlidament i inicien un moviment disposats a “establir l’ensenyament correcte per assegurar la pau a la terra”, construeixen una terra de buda, un món segur on tots poden ser feliços. Aquest és el veritable significat d’«abandonar allò que és transitori i revelar allò que és verdader» en el budisme Nichiren».[9]
PARAULES CLAU
No tenir dubtes · Manifestar la budeïtat · Revelar allò que és verdader
[1] ↑ ESQUIROL, Josep Maria: Humano, más humano, Barcelona: Acantilado, 2021, pàg. 9.
[2] ↑ Ib., pàg. 11.
[3] ↑ Ib., pàg. 25.
[4] ↑ Ib., pàg. 26.
[5] ↑ Ib., pàg. 58.
[6] ↑ Vegeu SL, cap. 18.
[7] ↑ OTT, pàg. 212.
[8] ↑ IKEDA, Daisaku: «Prendre consciència del nostre “jo superior” i de la nostra “gran missió”», Daibyakurenge, setembre 2021.
[9] ↑ Ib.