Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs
Quan en el poble predomina la unió de molts individus diferents amb un mateix objectiu, les persones podran aconseguir totes les seves metes; en canvi, quan són iguals en aparença però tenen diferents pensaments, no seran capaces d’obtenir res digne.
↳ Passatge de Diferents persones amb un mateix propòsit, a END, pàg. 648. Es creu que aquesta carta va ser entregada al sacerdot laic Takahashi, l’esposa del qual era tia de Nikko Shonin. Takahashi va ser una figura destacada entre els creients laics del districte Fuji, i la seva residència s’estava utilitzant com a centre d’activitats quan es va produir la persecució contra els creients laics del poble Atsuhara, situat a la zona. Encara que no es coneix l’any en què es va escriure, es creu que va ser entre el 1275 i el 1280, període en què es va produir aquesta persecució.
Un fragment de L’apertura dels ulls expressa perfectament la determinació que vaig sentir quan vaig assumir la presidència de la Soka Gakkai [el 3 de maig de 1960], i que mai ha abandonat el meu cor: «[Q]ue totes les deïtats m’abandonin; que totes les persecucions s’abatin sobre mi. Així i tot, donaré la meva vida per la Llei».[1] Em sentia orgullós d’haver estat entrenat pel meu mestre, Josei Toda, per no ser derrotat per cap atac o obstacle, armat d’aquest esperit invencible.
El camí cap a l’assoliment d’un objectiu important mai és pla. Recordo les paraules del president d’un cert país, que deia que per transitar la ruta de la pròpia missió una persona necessita tres coses: perseverança, perseverança i encara més perseverança. Rendir-se només condueix al sofriment i a la derrota, mentre que la perseverança sempre es tradueix en esperança i victòria.
Des que vaig acceptar la presidència de la Soka Gakkai, el meu destí ha estat remuntar una sèrie interminable de cims tan imponents com plens de riscs, que s’estenen fins on la vista arriba. […]
Per què la Soka Gakkai ha pogut prevaler sobre obstacles d’aquesta magnitud i escriure una història tan triomfant? Ha estat gràcies a l’esperit de «diferents persones amb un mateix propòsit», ensenyat per Nichiren Daishonin. […]
Per a mi és impossible impulsar el kosen-rufu sense companys que lluitin al meu costat per aquesta causa. No soc jo qui importa, sinó els membres de la Soka Gakkai.
Una vegada i una altra, el mestre Toda ens deia: «Si tots els membres fan costat al tercer president, el kosen-rufu s’aconseguirà sens falta». El temps va mostrar la certesa d’aquesta afirmació.
Fidel a les paraules del meu mestre, la Soka Gakkai ha aconseguit ampliar el moviment pel kosen-rufu a tot el planeta precisament perquè els nostres dedicats membres i jo, com a tercer president, ens hem esforçat junts amb l’esperit de «diferents persones amb un mateix propòsit».[2]
En una entrevista de ràdio que li van fer el 1956 al segon president de la Soka Gakkai, Josei Toda, li van preguntar sobre el motiu pel qual hi havia tants joves a l’organització. Toda Sensei va respondre que era la profunditat de la filosofia que s’hi practica. Els esforços de la joventut Soka per assimilar l’ensenyament humanístic del budisme Nichiren –va sostenir– són comparables a l’ascens d’una muntanya: com més s’apropa al cim qui l’escomet, més gran és el goig que sent. I va afegir: «Jo mateix estic escalant aquesta muntanya juntament amb els joves. Simplement, estic un o dos passos més endavant. No pretenc haver arribat ja al cim…».[3] En referir-se a l’episodi anys més tard, Daisaku Ikeda (que aquest dia era al seu costat) va assenyalar que tenia el mateix sentiment: el desig d’«escalar junts», amb la joventut i amb tots els estimats companys i companyes, la muntanya del kosen-rufu.
[1] ↑ A END, pàgs. 296-297.
[2] ↑ Fragments de l’assaig publicat a la secció «Orientació» d’aquest número.
[3] ↑ Vegeu Civilización Global, núm. 198, octubre 2021, secció «Per dialogar».