En aquesta secció oferim recursos per a les assemblees en les quals, aquest mes, cada grup de diàleg de la SGEs commemorarà el 60è aniversari del kosen-rufu a Europa. Aquests són: una «Perspectiva», una selecció de passatges dels escrits de Nichiren Daishonin comentats per Daisaku Ikeda («Avançant amb el Gosho») i algunes «Paraules clau». FELICES ASSEMBLEES!
PERSPECTIVA
Va dir un cèlebre alpinista:
«Per què em dedico a escalar?
Perquè existeixen les muntanyes!».
El que nosaltres ens preparem per escalar
és el cim del segle XXI,
la gran muntanya del kosen-rufu![1]
Aquests memorables versos obren l’extens poema «Joves, escalin la muntanya del kosen-rufu del segle XXI!», que Daisaku Ikeda va compondre ara fa quatre dècades, a la fi de 1981. Ell mateix ha dedicat a aquella crida un editorial recent, en el qual ha constatat:
Des de llavors, hem conquistat nombroses muntanyes de reptes i adversitats, elevant-nos per sobre dels núvols, i avui s’estén davant nostre, tan lluny com aconsegueix arribar la mirada, la visió del kosen-rufu mundial i de l’«establiment de l’ensenyament correcte per assegurar la pau a la terra». […]
Escalar la muntanya del kosen-rufu és participar en «la lluita joiosa i infinitament satisfactòria en nom de la Llei budista» i experimentar que «no hi ha en la vida un camí més sublim». […] és el repte d’elevar cap a la budeïtat l’estat de vida de tot el gènere humà. [2]
Així doncs, és evident que es tracta un repte durador. Que l’escalada d’una muntanya, un cop fet el cim, anima a l’escalada d’una nova muntanya, fins i tot d’una que impliqui un repte major… «Perquè existeixen les muntanyes!».
De fet, en l’editorial citat, Ikeda Sensei actualitza la seva crida: «sigui quina sigui la nostra edat, […] junts, una vegada més, escalem una nova muntanya del kosen-rufu».[3]
Que ens proposi fer-ho «junts» és substancial. Com s’exposa a la secció «Aquest mes» d’aquest número de Civilización Global (pàgs. 10-11), la data en què Daisaku Ikeda va visitar Espanya durant el seu primer viatge a Europa el 1961, el 15 d’octubre, posteriorment es va establir com el Dia de Mestre i Deixeble de la SGEs. La pràctica del budisme Nichiren a la Soka Gakkai no és, afortunadament, solitària: tenim un mestre, i tenim companyes i companys amb qui escalar.
En una entrevista radiofònica que li van fer el 1956, Toda Sensei va respondre a una pregunta sobre el motiu pel qual hi havia tants joves a la Soka Gakkai. Va afirmar que la raó era la profunditat de la filosofia que s’hi practica. Els esforços de la joventut Soka per assimilar l’ensenyament humanístic del budisme Nichiren –va sostenir– són comparables a l’ascens d’una muntanya: com més s’acosta al cim, qui l’escomet, més gran és la satisfacció que sent. I va afegir: «Jo mateix estic escalant aquesta muntanya juntament amb els joves. Simplement, estic un o dues passes més endavant. No pretenc haver arribat ja al cim…».[4]
L’última resposta de l’entrevista no va tenir menys interès: a una pregunta sobre quin era la seva major alegria, Toda Sensei va respondre que era experimentar sempre una sensació de plenitud tal, que, independentment de les circumstàncies, sentia que valia la pena viure-les.
En aquest octubre de commemoracions d’aquest primer any del decenni cap al 2030, la proposta per a aquestes assemblees és que exerceixin de camp base previ a l’ascens –conjunt i joiós malgrat la seva dificultat– d’un nou cim en la nostra vida.
AVANÇANT AMB EL GOSHO
Nam-myoho-renge-kyo és la major de les alegries.[5]
.
Com més grans siguin les dificultats que s’abatin sobre ell, més gran serà el seu delit, gràcies a la força de la seva fe.[6]
«Una persona que critica i es queixa constantment, sense prendre cap acció, no té res de què alegrar-se. […]
L’important és alegrar-nos en tot el que visquem i tot el que emprenguem. […] Les persones que poden respondre amb alegria a qualsevol circumstància són veritables “expertes en la vida”. Aquesta és l’essència del budisme». [7]
PARAULES CLAU
Escalar una nova muntanya junts cap al 2030 · Esperit juvenil · La major de les alegries · Convicció que val la pena viure siguin quines siguin les circumstàncies.
[1] ↑ Vegeu, a Civilización Global, núm. 139, novembre 2016, la secció «Punt de partida».
[2] ↑ IKEDA, Daisaku: «Junts, escalem una nova muntanya del kosen-rufu!», Daibyakurenge, setembre de 2021.
[4] ↑ Traducció temptativa del discurs de Daisaku Ikeda retransmès durant la 4a Reunió de la Seu Central per a Responsables de la Soka Gakkai cap al Centenari el 2030. Tot l’escrit en aquest article sobre l’entrevista radiofònica a Josei Toda es basa en aquest discurs.
[5] ↑ OTT , pàg. 212.
[6] ↑ Un navili per creuar el mar del sofriment, a END, pàg. 34.
[7] ↑ Ib. nota 4.