Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs
Cent anys de pràctica a la Terra de la Perfecta Felicitat no es comparen amb el benefici d’un sol dia de pràctica al món impur.
↳ Saldar els deutes de gratitud, a END, pàg. 773. Aquest tractat és un dels cinc escrits principals de Nichiren Daishonin. Està datat el vint-i-unè dia del setè mes de 1276, quan el Daishonin feia poc més de dos anys que residia a Minobu. El que va motivar la redacció d’aquesta obra va ser la notícia que havia mort Dozen-bo, sacerdot del temple Seicho-ji a la província d’Awa, que havia estat mestre del Daishonin des de que aquest, als dotze anys, ingressés al temple esmentat.[*]
No podem conèixer tots els desafiaments que els altres afronten en aquesta època difícil ni tots els problemes que experimenten. Algunes persones estan extremadament ocupades, o fins i tot aclaparades pel pes de responsabilitats o dificultats laborals. Pot ser que estiguin vivint adversitats indescriptibles.
Esforçar-se seriosament per trobar el temps necessari, per posar-se en acció, per trobar-se amb la gent: tot això és, en si, la pràctica budista. Perquè la determinació que subjau a aquesta postura condueix a la revolució humana i transforma el nostre estat de vida. I perquè, perseverant en aquests esforços enmig dels nostres nombrosos compromisos, podem empatitzar amb les dificultats dels altres i inspirar-los amb unes poques paraules d’encoratjament senzilles, o per mitjà d’una sola visita.
Practicar el budisme és exercir el nostre dret a ser feliços. […] Fent-ho, podem acumular beneficis immensos.
Esforçar-se seriosament per trobar el temps necessari, per posar-se en acció, per trobar-se amb la gent: tot això és, en si, la pràctica budista. […] Fent-ho, podem acumular beneficis immensos.
Si ens mantenim enfocats en els nostres desitjos personals limitats, no podem comptar amb aquesta força. Romandrem confinats en un jo petit i estret.
La Llei Mística ens permet aprofitar positivament totes les nostres vivències, fins i tot les que són anteriors al moment en què comencem a practicar.
Des del punt de vista del budisme, no és casualitat que hàgim conegut els ensenyaments del Daishonin en aquest moment particular i ens hàgim sumat al moviment pel kosen-rufu. Els llaços kàrmics de mestre i deixeble són eterns. Basats en la perspectiva de la vida que abasta el passat, el present i el futur, tots som amics, companys units per llaços profunds, que hem triat néixer en aquest món per difondre la Llei Mística.[1]
El passatge dels escrits de Nichiren Daishonin que obre aquesta secció apareix també en el capítol «Avenç intrèpid» de La nueva revolución humana. En resposta a un jove que li planteja les seves dificultats per trobar temps per dedicar a les activitats pel kosen-rufu, Shin’ichi Yamamoto cita el fragment i comenta:
El benefici que acumulem és més gran quan ens esforcem en circumstàncies difícils […]. La veritat és que quan estem saturats per la feina tenim tendència a pensar: «Quan tingui temps, em dedicaré a les activitats». Però això és un error. Per més atrafegats que estiguem, cal que fem el màxim esforç dins de les nostres possibilitats. Dic això perquè quan retrocedim en la fe, també ens estanquem en el pla laboral.
Nichiren Daishonin escriu: «El budisme és com el cos, i la societat, com l’ombra. Quan el cos s’inclina, l’ombra també ho fa».[2] Només quan el «cos» –que és la nostra pràctica budista– està establert de manera ferma, pot encaminar-se sense dificultats tot allò que constitueix el seu reflex o «ombra», ja es tracti d’assumptes relacionats amb la feina o amb la nostra vida social. […] Aquest desafiament ens farà créixer com a persones i també ens permetrà transformar la nostra condició de vida, fer la nostra revolució humana i acumular bona fortuna.[3]
Aquest grup de diàleg malagueny ha complert un any al gener. El nom del municipi de la bella comarca de l’Axarquía en el qual es reuneix, Torrox, es creu que pot provenir d’un terme romanç amb el significat de «torre». Nichiren Daishonin va escriure que «tots els que reciten Nam-myoho-renge-kyo, siguin humils o il·lustres, nobles o plebeus, són en si mateixos la Torre dels Tresors» (Sobre la Torre dels Tresors, a END, pàg. 317). La imatge que ens han fet arribar ens sembla una viva mostra d’aquesta afirmació. Enhorabona!
Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com
[*] ↑ Aquesta explicació difereix de la inclosa a l’edició impresa, on, a causa d’un intercanvi de referències, es va introduir una errònia (corresponent a un altre escrit). Lamentem les molèsties.
[1] ↑ Passatges d’IKEDA, Daisaku: «Als meus amics de cada departament que participen en la nostra lluita conjunta: El Departament d’Homes», Daibyakurenge, març 2019.
[2] ↑ Una comparació entre el «Sutra del lotus» i altres sutres, a END, pàg. 1085.
[3] ↑ IKEDA, Daisaku: La nueva revolución humana, vols. 25 i 26, Rivas-Vaciamadrid: Ediciones Civilización Global, 2022, pàgs. 474-475.