Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs
[Les persones que es consagren al budisme] no haurien d’oblidar, de cap manera, els deutes de gratitud que tenen amb els seus pares, els seus mestres i el seu país.
.
Però qui es proposi saldar aquests grans deutes de gratitud només podrà fer-ho aprenent el budisme, dominant els seus ensenyaments i arribant d’aquesta manera a ser una persona de saviesa.
↳ Saldar els deutes de gratitud, a END, pàg. 724. Aquest tractat és un dels cinc escrits principals de Nichiren Daishonin. Està datat el vint-i-unè dia del setè mes del 1276, quan el Daishonin portava poc més de dos anys residint a Minobu. El que va motivar-ne la redacció va ser la notícia de la mort de Dozen-bo, sacerdot del temple Seicho-ji, a la província d’Awa, que va ser el mestre del Daishonin des que, als dotze anys, ingressés en aquest temple.
Avui, la gent potser senti que hi ha alguna cosa antiquada en les expressions «deure» o «deute de gratitud», o que expressen una obligació unilateral imposada des de dalt, com una mena de subjecció a algú que està en posició de superioritat.
Però pel budisme en general, i pels ensenyaments del Daishonin en particular, saldar els «deutes de gratitud» és una virtut universal, arrelada en la visió budista de la vida, que reconeix les relacions interdependents que connecten tot allò que existeix.
«Comprendre els deutes de gratitud» significa tenir consciència i sentir agraïment cap a aquesta xarxa de la qual formem part, i que inclou els nostres progenitors i família; totes les persones del nostre entorn; el nostre mestre; la totalitat dels éssers i l’àmbit del budisme.
En altres paraules, reconèixer i saldar els deutes de gratitud comporta comprendre que som el que som gràcies a tots el éssers que formen part de la nostra vida, i implica obrar considerant la felicitat de tots aquests éssers, amb sentit d’agraïment. Això és el que ens permet atresorar la persona que tenim davant de nosaltres. Quan ho fem, podem deixar enrere l’angoixa de la solitud i establir vincles de vida a vida amb altres persones. Així podem elevar el nostre estat de vida i enriquir el nostre humanisme i el dels altres.
La vida dels membres de la Soka Gakkai es caracteritza per aquest afany de saldar els deutes de gratitud i d’actuar amb una mentalitat oberta, sempre disposada a entaular bones relacions amb la gent. L’ensenyament budista sobre els deutes de gratitud és el principi d’obrar per restaurar la humanitat en una societat en la qual moltes persones es senten aïllades i soles.[1]
En la dissertació de la qual s’ha extret el comentari anterior sobre el passatge de gosho, Daisaku Ikeda comparteix que el 3 de abril de 1958, al dia següent de la mort del seu mestre Josei Toda, hi va haver al Centre Cívic de Toshima (a Ikebukuro, Tokio) una reunió de la seu central per a responsables de la Soka Gakkai, que s’havia programat amb anterioritat i que es va decidir mantenir. Quan va arribar el torn de la intervenció d’Ikeda Sensei, es va posar dret i va llegir el passatge de Saldar els deutes de gratitud que hem citat. Recordant aquell moment, escriu:
Si vam poder conèixer el budisme Nichiren, va ser gràcies al mestre Toda. Si vam poder aprendre el camí de l’humanisme vertader, va ser gràcies al seu enorme amor compassiu. Com podíem recompensar la seva generositat? La meva determinació més profunda era que nosaltres, els seus deixebles, responguéssim aquella pregunta.
Des del meu lloc com a jove de la Soka, vaig exhortar: «Hi ha una sola manera de saldar el deute de gratitud que ens uneix al nostre mestre, el president Toda. I és duent a terme una gran lluita pel kosen-rufu, la causa a la qual va dedicar la seva vida, per poder informar-lo: “Sensei! Miri quant s’ha propagat el budisme del Daishonin!”».[2]
Hi ha una sola manera de saldar el deute de gratitud que ens uneix al nostre mestre […]. I és duent a terme una gran lluita pel kosen-rufu, la causa a la qual va dedicar la seva vida.
Els preparatius d’aquest número de la revista CG han coincidit amb les commemoracions del 16 de març als grups de diàleg de la SGEs (que seran notícia en el següent número). Avancem una de les belles imatges que ens han començat a arribar, en aquest cas de Fuenlabrada. Enhorabona!
Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com
[1] ↑ IKEDA, Daisaku: A mis queridos amigos del Departamento de Jóvenes, Rivas-Vaciamadrid: Ediciones Civilización Global, 2023, pàgs. 46-47.
[2] ↑ Ib., pág. 45.