Un estat de vida lliure de temor

El Sutra del lotus és el rei lleó dels sutres. Per això, el Daishonin encoratja a Sennichi dient: «La dona que abraça el rei lleó del Sutra del lotus mai no tem cap de les bèsties de l’infern ni dels regnes de les entitats famolenques o els animals». Aquí, de manera específica diu «la dona». En la societat guerrera d’aquella època, dominada pel poder masculí, les dones solien trobar-se en una posició molt feble i desfavorida. Podem imaginar que Sennichi, una de les seguidores més prominents del Daishonin a l’illa de Sado, hagi conegut o escoltat altres dones afligides per la malaltia, la vellesa o els problemes familiars, i que hagi sol·licitat consell al Daishonin sobre aquest tema. O potser el Daishonin hagi percebut alguna vacil·lació o inquietud al cor de Sennichi que el va instar a escriure paraules com aquestes. En qualsevol cas, el cert és que l’encoratja de manera càlida i li assegura que una dona que adopta la fe en el Sutra del lotus, rei lleó dels sutres, no té absolutament res a témer.

[…] El poder de la fe condueix a un estat de vida lliure de por o de dubtes, que és l’essència mateixa del que significa tenir fe. No hi ha funció destructiva o negativa que pugui vèncer una dona armada d’aquest estat de vida. La dona de fe profunda, que practica la Llei Mística de manera correcta, posseeix la saviesa necessària per distingir de manera instantània entre el bé i el mal. Té el coratge fonamental per escombrar els tres verins de la cobdícia, l’odi i l’estupidesa. Està dotada d’un amor compassiu immens que tot ho nodreix. Inspirada per l’exemple d’un mestre que ha pres consciència de la Llei Mística, la seva saviesa, coratge i amor compassiu es fonen en una determinació ferma i indestructible. Una dona com aquesta mai serà doblegada per les manipulacions de cap funció demoníaca.[1]

A la secció d’aquesta revista on es convida a la lectura de La nueva revolución humana, i que aquest mes se centra en el capítol «Una nova ruta», es cita un passatge que enalteix l’actitud de diverses pioneres del kosen-rufu a Europa. En la mateixa entrega de la novel·la, llegim sobre elles i sobre la missió a la qual havien despertat: «no eren missioneres […]. La tasca pel kosen-rufu mundial estava sostinguda per laics, membres de la Soka Gakkai, no per un clericat envoltat en “túniques d’autoritat”. I la majoria eren dones».[2] A sota la reflexió continua:

En la història de la religió, hi ha hagut molts casos en els quals la propagació es va dur a terme mitjançant l’ús de la força militar, i el poder polític o el domini econòmic. Però [des del punt de vista de la Soka Gakkai] valer-se d’aquests mitjans significaria trepitjar l’esperit del Daishonin, la vida del qual va estar dedicada a transmetre el seu ensenyament mitjançant el diàleg capaç d’inspirar els altres i basat en l’empatia. La característica més grandiosa del budisme Nichiren és que els seus ensenyaments no s’han propagat per la força, sinó per mitjà dels esforços dedicats d’homes i de dones comuns. Això, en si mateix, és el testimoni que és una religió per al poble.

Als ulls de Shin’ichi Yamamoto, cada un d’aquests membres que treballaven amb tal sinceritat pel kosen-rufu […] era un buda.[3]