Ciutadella del poble


Entregues 40 a 42 del capítol · L’establiment de la Conferència Europea de la Soka Gakkai

40. El 12 de maig, es van reunir a París vint-i-dos membres representants de diversos països europeus per parlar sobre l’establiment de la Conferència Europea de la Soka Gakkai. Shin’ichi havia suggerit això com un mitjà per reforçar la solidaritat i la cooperació dels membres europeus.

Prèviament, s’havia establert a Europa una seu central general com la del Japó. Però ara, les organitzacions de la Soka Gakkai a França i a Alemanya Occidental havien estat reconegudes oficialment com a associacions religioses i els membres d’altres nacions europees també s’estaven establint en les seves comunitats i fent activitats de manera independent. En d’altres paraules, tota la Soka Gakkai d’Europa estava entrant en una nova etapa: els membres de cada país estaven aprofundint la fe i obtenint la força per dur a terme les activitats per si mateixos.

Nichiren Daishonin va escriure a un dels seus seguidors: “Li confio la propagació del budisme a la seva província”.[1] Que cada persona assumeixi la responsabilitat del kosen-rufu en el lloc on viu: aquesta és la fórmula immutable per a l’avenç del nostre moviment. El kosen-rufu s’aconseguirà quan els membres de cada país despertin a la seva missió personal i emprenguin accions valentes allà on viuen, actuant d’acord amb les condicions i els costums locals, i respectant la característica nacional.

D’altra banda, si la Soka Gakkai de cada país s’aïllés, no tindria inspiració ni estímul. Aquestes organitzacions necessiten estar en contacte estret, compartir els seus èxits, secundar-se i ajudar-se mútuament. Aquesta és l’única manera de créixer i desenvolupar-se. Si es pot aconseguir aquest nivell de cooperació, cada país podrà exhibir cinc o deu vegades més el vigor que havia demostrat prèviament. La solidaritat és la força.

Amb això en ment, i considerant les possibilitats futures del kosen-rufu mundial, Shin’ichi havia suggerit l’establiment de la Conferència Europea de la Soka Gakkai perquè funcionés com una aliança humanística amb base a Europa. A més, aleshores, la unió europea era un tema social i políticament important per al futur. En aquest sentit, la formació de la Conferència Europea de la Soka Gakkai, una espècie de lliga espiritual dedicada a portar pau i felicitat als éssers humans, era un primer pas en aquesta direcció.

En la reunió preliminar —en la qual va participar Shin’ichi—, Eiji Kawasaki, director general de la Soka Gakkai de França, va anunciar cinc propòsits per a l’establiment de la Conferència, que incloïen “contribuir al benestar i a l’amistat internacional, i a la pau de la humanitat basada en el budisme de Nichiren Daishonin”.

41. Kawasaki també va suggerir situar l’oficina de la Conferència Europea de la Soka Gakkai a París i triar representants nacionals entre tots els membres d’Europa. Després hi va haver una vívida sessió de preguntes i respostes, i després una votació que va confirmar, per unanimitat, l’establiment de la Conferència. I Kawasaki en va ser nomenat president.

La Conferència Europea de la Soka Gakkai va començar amb la incorporació de tretze països: França, Alemanya Occidental, el Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Suècia, Suïssa, Àustria, Espanya i Grècia. Com a president, Kawasaki va expressar:

“Els membres a cadascun dels nostres països tenen com a mentor el president Yamamoto. En el budisme, els llaços del mentor i del deixeble són immutables. Per tant, m’agradaria demanar que el president Yamamoto accepti ser el president honorari de la Conferència Europea de la Soka Gakkai. Què els sembla?”.

Els participants van respondre espontàniament amb un aplaudiment entusiasta. A instàncies de Kawasaki, Shin’ichi es va posar dret.

—Està bé—va dir—. Si tots hi estan d’acord, accepto i els assistiré entre bastidors.

Tots van exclamar visques i l’aplaudiment va créixer en intensitat.

L’establiment de la Conferència Europea de la Soka Gakkai es va anunciar oficialment en la Reunió de Gongyo per la Pau del Món, que es va realitzar l’endemà, 13 de maig, a la seu central de la Soka Gakkai a París, amb la presència d’uns tres-cents membres representants de tot Europa. L’esdeveniment anunciava el començament del segon capítol del kosen-rufu global.

—Nichiren Daishonin va escriure: “Quan en el poble hi predomina la unió de moltes persones diferents amb un mateix propòsit, les persones podran aconseguir totes les seves metes; en canvi, quan són iguals en aparença però tenen diferents pensaments, no seran capaços d’obtenir res digne”.[2] Espero que nosaltres aquí, a Europa, liderant la marxa amb la nostra formació d’una nova solidaritat, fem un progrés enorme amb la unió com a prioritat. Com a president de la Conferència Europea, estic decidit a servir sincerament a tots els nostres membres al continent. Faré absolutament el màxim esforç.

Les seves paraules expressaven sinceritat i vigor.

42. Finalment, Shin’ichi Yamamoto es va dirigir a l’audiència com a president honorari de la Conferència Europea de la Soka Gakkai. Va parlar sobre la missió dels membres que vivien a Europa.

—L’establiment d’aquesta Conferència Europea de la Soka Gakkai, la primera d’aquest tipus al món, és prova que tots vostès són pioners en l’esforç per concretar la pau al segle XXI; és més, per a tota l’eternitat. Com diu el refrany: “Cavin sota els seus peus, allà hi trobaran una font”. La pau també comença en l’entorn immediat.

“En altres paraules, han de crear un harmoniós regne d’amistat i de confiança en el microcosmos de la seva pròpia organització. I a partir d’aquí, estendre’s a les seves respectives nacions i a Europa en el seu conjunt. Aquesta és la veritable visió del kosen-rufu.

“Espero que avancin com a lleons poderosos que enfronten qualsevol desafiament, amb orgull, coratge, misericòrdia i una filosofia sòlida.

Aquestes breus paraules van ser rebudes amb aplaudiments espontanis que expressaven la determinació dels membres i marcaven un nou començament per a Europa.


[1] The Writings of Nichiren Daishonin (WND), Soka Gakkai, Tòquio, 1999, pàg. 1117.

[2] WND, pàg. 618.

Scroll al inicio