La forma més segura d’avançar


Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs


Però si volem, abans de res, establir la seguretat al país i orar per les nostres existències presents i futures, hem d’observar i analitzar la realitat amb urgència, i prendre mesures al més aviat possible per remeiar la situació.

Sobre l’establiment de l’ensenyança correcta per assegurar la pau a la terra, a END, pàgs. 24-25. Aquest text és un tractat d’advertència escrit pel Daishonin, datat el 16 de juliol de 1260 i dirigit a Hojo Tokiyori, regent retirat que continuava sent la figura més influent del clan governant al Japó. Adopta la forma d’un diàleg entre un amfitrió i un hoste, personatges que s’interpreten com a al·lusions a Nichiren Daishonin i a Hojo Tokiyori, respectivament.

El mestre [Josei] Toda creia que, per molts arguments altisonants que s’esgrimeixin a favor seu, les armes nuclears amenacen essencialment el dret a l’existència de la humanitat i representen el mal absolut. Per tal raó, han de ser rebutjades de manera categòrica. Amb admirable visió de futur, ens va urgir a difondre a tot el món aquest pensament i aclarir el camí per assegurar que mai ocorri una catàstrofe nuclear. […]
.
Amb la nostra pràctica «per a un mateix i per als altres», dia rere dia estem promovent un canvi en el destí de tota la humanitat a pas ferm i segur; estem treballant per establir un món sense armes nuclears, on prevalgui la pau. En última instància, el kosen-rufu resideix en aquesta classe d’esforços quotidians i tenaços.
.
El mestre Toda va oferir aquesta orientació relativa a la forma d’impulsar el kosen-rufu: «Transmetre el budisme als altres, de persona a persona, és la fórmula invariable per assolir el kosen-rufu. Es tracta, a més, d’una fórmula que coincideix totalment amb els ideals democràtics. Pot semblar un camí ardu, però és la forma més segura d’avançar. Una onada genera una altra onada, i d’aquesta manera es formen mil, deu mil onades. Així és com s’aconsegueix el kosen-rufu». […]
.
Els nostres laboriosos membres estan perseverant seriosament en el diàleg sincer, de cor a cor, per ajudar una persona rere l’altra a superar el sofriment. I les que lideren aquest esforç, el més humil i el més noble, són les nostres admirables dones de la Soka.
.
Gràcies a la dedicació de tots els membres de la Soka Gakkai, en cada regió i país del món està sorgint, plenament d’acord amb els ensenyaments del Daishonin, un ferm corrent de valors humans que han despertat a la seva missió com a Bodisatves de la Terra. El kosen-rufu mundial s’ha tornat una realitat. Aquesta fórmula es mantindrà de forma invariable. Sempre escoltarem amb paciència cada persona que sofreix o té problemes, i sempre li ensenyarem la manera d’avançar cap a una felicitat absoluta.[1]

En la mateixa dissertació de la qual s’han extret la cita i els paràgrafs de comentari abans reproduïts, Daisaku Ikeda al·ludeix a algunes interessants apreciacions del cèlebre filòsof i escriptor Lou Marinoff:

El doctor Lou Marinoff, president i fundador de l’Associació Nord-americana de Professionals de la Filosofia, amb qui he publicat un volum de diàlegs, ha observat que la relació de mestre i deixeble que caracteritza la Soka Gakkai constitueix una forma de transmetre l’art de viure.
.
Aquest art –va comentar– és el de com viure la vida; és l’art de viure amb valors i sentit de propòsit. En aquesta comesa –va agregar–, és molt important treballar per la felicitat dels altres i comprendre que aquesta contribució és la manera d’aconseguir la felicitat pròpia. En la seva opinió, aquest és el missatge de la SGI al món. Viure bé –va continuar– significa establir connexions reals amb els altres i impartir un missatge positiu. Va afegir que tot això podria semblar una cosa banal, però és de vital importància. Quan inspirem  algú, aquesta persona exerceix una influència positiva sobre d’altres. Aquesta és –va concloure el doctor Marinoff– la forma d’expandir el bé a la societat.
.
En altres paraules, la forma de millorar la societat és viure correctament, amb el propòsit de ser feliços i fer feliços els altres.[2]

Grup Azahar | Foto enviada pel José Verdú

L’escrit de Nichiren Daishonin citat a l’inici d’aquesta secció conté l’expressió «un amic al saló perfumat d’orquídies», que al·ludeix a una persona capaç d’exercir una influència virtuosa sobre els altres; en altres paraules, el que en el budisme es denomina «bon amic». El fragant nom d’aquest grup de diàleg murcià evoca aquesta classe de vincle humà positiu, que es trasllueix també de la fotografia que es van fer en aquesta reunió estiuenca.

Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com


[1]Extret d’aquest número, secció «Estudio».

[2] ↑ Ib.

Scroll al inicio