Podem crear un futur brillant

Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs

Shakyamuni, Molts Tresors i els altres budes volen assegurar la propagació futura del Sutra del lotus perquè estigui a l’abast de tots els fills del Buda al llarg dels temps per venir [en japonès, «mirai»].

↳ END, pág. 303. La frase pertany a L’obertura dels ulls, un dels principals escrits de Nichiren Daishonin, redactat el 1272, durant el seu exili a l’illa de Sado. Malgrat les circumstàncies extremadament difícils que hi estava experimentant, el Daishonin va completar aquesta obra en dues parts i la va enviar a Shijo Kingo, un dels seus deixebles més destacats, com a representant del conjunt de seguidors i seguidores.

A la recent edició revisada de Nichiren Daishonin gosho zenshu (Obres completes de Nichiren Daishonin), el terme mirai [«futur», en japonès] apareix 175 vegades.
.
El futur és també un tema central que travessa el Sutra del lotus, on s’esclareix una pregunta decisiva: quin és l’ensenyament correcte que haurà de propagar-se en l’època corrupta posterior a la mort del buda Shakyamuni, i qui assumirà aquesta tasca?
.
El Daishonin va superar totes les dificultats imaginables i va revelar l’essència del Sutra del lotus en la forma del Gohonzon, per assegurar la felicitat de tots els éssers al llarg de l’etern futur de l’Últim Dia de la Llei.
.
La nostra pràctica budista és per al present i per al futur. D’acord amb l’ensenyament que sosté: «[S]i voleu comprendre quins resultats es manifestaran en el futur, observeu les causes que existeixen en el present»,[1] és important generar, en aquest moment, causes que determinin una gran victòria en els temps que vindran. […]
.
Un futur brillant no sorgeix del no-res, d’un dia per l’altre. És la culminació de la nostra determinació interior a cada instant. Per això és essencial que encoratgem sincerament la persona que tinguem al davant. I que, després, continuem avançant al seu costat, en harmonia, esforçant-nos avui i, de nou, demà. Només podem crear un futur brillant a través d’aquest compromís permanent i sostingut. […]
.
Una vegada, enfrontat a una tempesta de crítiques, Toda Sensei va declarar: «La lluita que avui estem lliurant és per als propers cent i dos-cents anys». Tot i que ningú entengui el nostre moviment ara —va assegurar amb confiança—, la historia demostrarà que estem fent el que és correcte. […]
.
Ara, ha arribat el moment d’assumir un nou repte per donar forma a un futur més brillant. Apropem-nos a les persones, l’una rere l’altra, per conversar i crear vincles. Forgem successors capaços, amb la certesa que la clau de la victòria futura és aquí i ara![2]

A l’assaig del qual s’han extret el passatge de Gosho i el comentari citats anteriorment, Daisaku Ikeda es refereix als repte de la criança:

[D]urant el seu exili a l’illa de Sado, el Daishonin va escriure [també] una carta a Shijo Kingo i a la seva dona, Nichigen-nyo, una parella de deixebles de Kamakura que estaven patint a causa de la malaltia de la seva filla, la petita Kyo’o. En aquest escrit, […] declara: «Els infortunis de Kyo’o es convertiran en bona fortuna. Armi’s de fe i ori a aquest Gohonzon. Aleshores, hi haurà alguna cosa que no pugui aconseguir?».[3]
.
Cada família té els seus problemes, i la criança dels seus fills és un repte universal. De vegades, les famílies i els fills es veuen afectats per dificultats inesperades. Però no oblidem que comptem amb el rugit de lleó de Nam-myoho-renge-kyo! Tenim el Gohonzon, sobre el qual el Daishonin va dir: «Jo, Nichiren, he inscrit la meva vida en tinta sumi; per això, cregui en el Gohonzon amb tot el seu cor».[4]
.
A través d’armar-nos de fe valerosa, «[e]ls infortunis […] es convertiran en bona fortuna»,[5] sens falta. Podrem transformar totes les adversitats en futura bona fortuna per la nostra família i fills.
.
Aquest és el poder de la fe i la pràctica, que pot «convertir el verí en medicina».[6]