Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs
Si es creua circumstancialment amb algú, no eludeixi la trobada amb aquesta persona, encara que no l’entusiasmi. Saludi-la amb un somriure, fins i tot si no se sent inclinat a somriure.
↳ Traducció temptativa al català d’un passatge de Resposta a Kawai, a GZ, nova edició, pàg. 1693. Es creu que aquest text, fins ara inèdit, va ser escrit el 19 d’abril de 1280. Seria la part final d’una carta més llarga, la resta de la qual s’ha perdut, o bé un escrit independent de curta extensió.
A la majoria de nosaltres ens passa que hi ha persones amb qui congeniem naturalment i d’altres amb les quals ens costa més relacionar-nos. En aquest escrit, el Daishonin reconeix aquest fet, però agrega que quan veiem acostar-se algú amb qui no simpatitzem tant, hem de tenir la valentia d’acceptar la trobada. […]
.
No sabem en quina situació es trobava Kawai [el destinatari de la carta citada a dalt] en aquell moment, però podem inferir que el Daishonin l’instava a crear un medi ambient més positiu en qualsevol cas, i a superar la dificultat que enfrontava a través de transformar la seva actitud cap als altres.
.
Que la nostra situació canviï per a millor o per a pitjor depèn de les nostres accions, i aquestes deriven de la nostra actitud i determinació. Especialment, quan valorem i apreciem els llaços amb els que ens envolten, ells actuen en el nostre suport i ens brinden protecció. El Daishonin ensenya que hem d’interactuar de manera sàvia i oberta amb els altres, fins i tot amb els que fer-ho ens suposa un repte.
.
Això, que concorda amb la raó, és un factor clau per establir bones relacions humanes. […] A través dels nostres esforços sostinguts per permetre a cada persona connectar amb l’ensenyament de la Llei Mística, podem transformar el nostre medi ambient en una terra de buda. D’acord amb el principi budista de la inseparabilitat entre el subjecte i el seu ambient, cadascun de nosaltres és un agent de canvi –és a dir, una persona responsable d’aquesta transformació–.[2]
En la dissertació de la qual s’han extret la cita i els paràgrafs de comentari reproduïts abans, Daisaku Ikeda aprofundeix més en la nostra condició d’«agents de canvi»:
El budisme Nichiren no és una religió de màgia ni de miracles, on les coses succeeixen sense requerir esforç. Per contra, ensenya l’estricta llei de causa i efecte que regeix tots els fenòmens de la vida. Cadascuna de les nostres experiències i beneficis en la fe és el resultat dels nostres esforços quotidians.
.
L’única manera de gestar un gran canvi és fer i donar sempre el millor basats en la nostra pràctica budista. Per això és tan important viure d’acord amb la llei suprema de la vida i actuar amb saviesa.
.
El Sutra del lotus ensenya que tots els éssers posseeixen la naturalesa de buda. És una filosofia de respecte al valor i a la dignitat de tothom. Així doncs, la pràctica suprema d’un budista és respectar la naturalesa de buda dels altres, tal com feia el bodisatva Mai Menysprear, que reverenciava cada persona amb la qual es trobava.
.
En Les tres classes de tresors, carta dirigida a Shijo Kingo, el Daishonin escriu: «El propòsit amb el qual va néixer en aquest món el buda Shakyamuni, senyor dels ensenyaments, rau en el seu comportament com a ésser humà».[3]
Una de les metàfores que ens regala el Sutra del lotus, i que Daisaku Ikeda cita en diversos escrits recents, és la de les «flors humanes».[4] Aquesta imatge del grup de diàleg del centre de Màlaga la corporifica: es diria que les persones que hi apareixen, juntament amb les sis que –segons ens han transmès– van participar en aquesta reunió de diàleg de febrer des d’una altra casa, conformen la més bella i fragant bisnaga. Enhorabona!
Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com
[1] ↑ Sobre l’establiment de l’ensenyament correcte per assegurar la pau a la terra, a END, pàg. 24.
[2] ↑ Extret de la dissertació publicada en aquest número, secció «Estudi».
[3] ↑ Ib.
[4] ↑ Véase, p. ej., ib.