Un llaç etern i meravellós

Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs

Han de ser llaços kàrmics del distant passat els que l’han destinat a convertir-se en el meu deixeble en un moment com aquest. […] No pot ser que el sutra estigui dient falsedats quan expressa: «Les persones que havien conegut la Llei van viure en diferents terres de Buda, aquí i allà, i van renéixer constantment en companyia dels seus mestres».

↳ END, pàg. 227. La cita pertany a L’herència de la Llei suprema de la vida, un dels principals de Nichiren Daishonin. Datat el 1272, el Daishonin el va dirigir a Sairen-bo, un sacerdot que s’havia convertit a les seves ensenyances en aquest període, en el qual tots dos es trobaven desterrats a l’illa de Sado. La carta respon a una pregunta del deixeble sobre el significat de l’important ensenyament budista sobre l’«herència de la Llei suprema de la vida i la mort».

La relació de mestre i deixeble és un llaç espiritual que sorgeix de la determinació del deixeble. És un vincle que enriqueix i aporta profunditat a la vida de les persones en tots els sentits. En això hi han estat totalment d’acord molts dels líders amb els que he pogut dialogar al llarg dels anys.
.
Toda Sensei va comentar: «El Daishonin afirma que el mestre i els deixebles neixen sempre junts, invariablement. En vista d’això, l’agraïment que sento per vostès és tremend. Hem nascut junts en aquest món en virtut d’una promesa que vam fer en el passat».
.
En el budisme, recórrer el camí de mestre i deixeble és un compromís solemne i profund, infinit i etern.
.
Per il·lustrar la relació kàrmica entre mestre i deixeble, el Daishonin cita per al seu fidel deixeble Sairen-bo un passatge del Sutra del lotus: «[L]es persones que havien conegut la Llei van viure en diferents terres de Buda, aquí i allà, i van renéixer constantment en companyia dels seus mestres».[1]
.
Aquest passatge posa en relleu la sublim essència del Sutra del lotus: que la relació de mestre i deixeble no es limita a la vida present; que mestre i deixeble neixen sempre junts, existència rere existència, i actuen sense descans per guiar els éssers a la felicitat. Junts, s’esforcen a transformar el lloc on són en una terra de Buda i a ajudar totes les persones a canviar el seu karma. Aquesta és la promesa i el jurament que comparteixen des de l’infinit passat.
.
La relació d’inseparabilitat entre el mestre i els deixebles, basada en la Llei Mística, transcendeix els límits de la vida i la mort i és eterna; travessa el passat, el present i el futur.[2]

En la dissertació de la qual s’han extret la cita del Gosho i els comentaris anteriors, Daisaku Ikeda assenyala també:

El dia que va assumir la segona presidència de la Soka Gakkai, el 3 de maig de 1951, el senyor Toda em va dedicar aquest poema: «Ara / i en el futur, també, / compartint junts / alegries i afliccions / que meravellós és el nostre llaç!». […]
.
Cada Bodisatva de la Terra tria néixer en el moment apropiat per posar de manifest la grandesa de la Llei Mística. […]
.
Els meus joves amics, amb audàcia, ocupeu els vostres llocs en aquest brillant escenari. La vostra iniciativa, en posar-vos en acció, contribuirà que la nostra xarxa d’esperança il·lumini el futur de la humanitat i l’expandirà encara més a tot el món. […]
.
L’esperançador moviment de la Soka continuarà enriquint el segle XXI per fer-ne, veritablement, un segle de la vida.[3]