Un objectiu al qual consagrar-se


GLOBALMENT

«[Nichiren Daishonin va afirmar]: “En el terme compost kambotsu, l’element kan [o kam], que significa ‘alè o encoratjament’, es refereix a convertir a uns altres, mentre que l’element botsu [o hotsu], que significa ‘iniciar’, es refereix a la pràctica [budista] d’un mateix”.

En altres paraules, “alè o encoratjament” (kambotsu) significa despertar la fe en un mateix i, amb el joiós estat de vida que obtenim d’aquesta manera, exhortar d’altres a practicar-la també. És, realment, un procés d’inspiració que flueix de vida a vida. […]

La nostra vida, pletòrica de goig exuberant, desperta i fa aflorar la naturalesa de Buda en els altres. I la nostra disposició interna imbuïda d’amor compassiu cap al benestar dels altres posa en marxa una infinita saviesa.

L’alè sincer, que brolla del cor, també és fonamental. El primer pas cap a l’assoliment del kosen-rufu és encoratjar els que ens envolten».[1]

LOCALMENT

Grup Diamant | Imatge enviada per la Karina Mengoni

Qui va dir que, en ple període de confinament, no es podia celebrar una radiant assemblea? Els grups de diàleg de la SGEs han demostrat al llarg del mes de maig que això era possible, i han superat expectatives. En aquest grup valencià, els seus membres es van unir a més en la preparació d’una pancarta que va resultar ser una magnífica mostra de la unió en la diversitat que es resumeix en l’expressió budista de «diferents persones amb un mateix propòsit» (itai-doshin), així com de l’esperit de «protagonistes de l’alegria» que va donar nom a aquestes revolucionàries trobades commemoratives.

 (Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com)

AVANÇANT AMB EL GOSHO

Vaig emprendre els meus estudis perquè volia […] salvar les persones a qui devia la meva gratitud. Sento que, en el camí cap a l’assoliment de la Budeïtat, invariablement succeeixen fets que ens porten a donar la vida, i que és a través d’aquests fets podem arribar a ser budes.

Passatge de El Desterrament a Sado, a END, pàg. 211.

«El Daishonin, en obrir-se pas cap a la seva pròpia il·luminació, anhelava obrir el camí a la il·luminació de totes les persones de l’Últim Dia de la Llei. Perquè aquesta és la forma –ens diu– de correspondre a tots aquells amb els quals tenim un deute d’agraïment. Les persecucions que va suportar no van ser més que el resultat del seu esforç per aclarir el camí cap a la il·luminació universal. No hi pot haver dubte.

El kosen-rufu és una eterna lluita espiritual contra el Rei Dimoni del Sisè Cel, la funció que busca controlar, dominar i oprimir la vida de la gent. Per això, el Daishonin diu que, en el camí cap a l’assoliment de la budeïtat, un arriba a ser un buda quan lluita amb la postura de “donar la vida”. Quan afrontem valentament les dificultats que se’ns presenten, podem extreure del nostre interior saviesa il·limitada i infinit amor compassiu. En altres paraules, revelar l’estat de budeitat. […]

El filòsof espanyol José Ortega y Gasset (1883-1955) deplorava que, en els temps moderns, la gent hagués perdut el rumb en la vida:

D’una banda, viure és una cosa que cadascú fa per si i per a si. D’altra banda, si aquesta vida meva, que només a mi m’importa, no és lliurada per mi a alguna cosa, caminarà desgavellada, sense tensió i sense “forma”. Aquests anys assistim al gegantesc espectacle d’innombrables vides humanes que marxen perdudes en el laberint de si mateixes per no tenir a què lliurar-se.

Fins i tot avui, molts es perden en els paranys del que Ortega descriu com el laberint de l’egoisme. […] Els membres de la Soka Gakkai tenim un noble objectiu al qual consagrar la vida: el kosen-rufu».[2]

PERSPECTIVA

Com viure amb plenitud? D’acord amb el budisme Nichiren, aquesta meta –de desplegar sense límits el propi potencial– no s’oposa a l’assumpció d’obligacions, al contrari: una persona pot conduir una existència plena quan reconeix la seva missió (en japonès, shimei, que literalment significa «emprar la vida») i hi viu compromesa fins al final, amb la consciència que cada moment pot ser l’últim. En aquest context, expressions com ara «deute de gratitud» o «donar la vida», que d’entrada podrien semblar restrictives o fins i tot alienants, en realitat apunten a vides plenes a vessar de la riquesa, la personalitat i la llibertat pròpies de qui cultiva els «tresors del cor».[3]

PARAULES CLAU

Camí cap a l’assoliment de la budeïtat · Gratitud · Noble objectiu · Consagrar la vida |


[1]En aquest número, «El Departament d’Estudiants (2/3)».

[2]En aquest número, «El Departament d’Estudiants (3/3)».

[3]Vegeu Les tres classes de tresors, a END, pàg. 892.

Scroll al inicio