Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs
En l’estudi del budisme, el camí suprem és dedicar la pròpia vida, voluntàriament, a saldar el deute de gratitud que hom té amb la seva terra. Per tant, el que faig no és per obtenir benefici personal.
↳ Traducció temptativa de GZ (nova ed.), pàg. 853. Com que la part final de la carta no s’ha conservat, no se sap amb certesa qui en va ser el destinatari. No obstant això, a partir del context, es creu que està relacionada amb Letter to the Lay Priest Yadoya (Carta al sacerdot laic Yadoya), a WND-2, pàg. 312, escrita l’agost de 1268. Per aquest motiu, es considera que podria tractar-se d’un escrit dirigit a Yadoya Mitsunori.
Aquestes paraules expressen la permanent convicció que el Daishonin va sostenir durant tota la seva vida. En altres escrits, declara: «El meu únic propòsit en parlar així és el benestar de la nació, de la Llei i dels altres, no el meu propi benefici»,[1] i «No parlo per mi, sinó en bé de les deïtats, del sobirà, de la nació i de tots els éssers».[2]
.
El Daishonin va ser una persona de grandesa, la seva vida va estar guiada per l’altruisme.
.
En la seva vehement confrontació amb les autoritats, va arriscar la seva vida: no ho va fer per un impuls personal, sinó com a fruit del seu compromís amb la seguretat i la felicitat de la gent, i amb el fi de construir una societat pacífica. Al mateix temps, […] va forjar cadascun dels seus deixebles amb la màxima calidesa i consideració.
.
Totes dues actituds són expressió del seu amor compassiu. Encarnen l’esperit del Sutra del lotus i la lluita per establir l’ensenyament correcte per assegurar la pau a la terra. A més, en el seu afany de protegir el poble, el Daishonin va rebatre els ensenyaments distorsionats que contradeien el veritable propòsit del budisme; va entaular una gran batalla de paraules mitjançant la qual va criticar amb agudesa els líders de la nació, que ignoraven el sofriment de la població. En aquesta gran causa, el Daishonin va perseverar sense descans, sempre basat en els ensenyaments budistes. […]
.
En el budisme, la relació de mestre i deixeble significa abraçar els mateixos grans ideals i prendre acció junts mentre es recorre el mateix camí. […] I, en compartir aquest compromís amb altres persones, ampliem joiosament el nostre cercle d’amistat, establim llaços de confiança i fem brillar la dignitat en nosaltres mateixos i en els altres.
.
[…] [P]erseverar en la pràctica del bodisatva ens permet trencar la cuirassa del nostre ego, el nostre jo inferior. Així, construïm una vida basada en una identitat autèntica, forta i àmplia, sense témer res. Podem acumular il·limitats tresors del cor i conduir existències plenes i triomfants, amb tranquil·litat i alegria.[3]
En la mateixa dissertació de la qual s’han extret la cita i els paràgrafs de comentari abans reproduïts, Daisaku Ikeda al·ludeix a la transcendència del compromís juvenil:
Nanjo Tokimitsu, que es va posar dempeus com a deixeble del Daishonin, temps després va ser pressionat per alguns familiars a abandonar la fe en el Sutra del lotus. En Les funcions de Brahma i de Shakra, text datat el maig de 1277, el Daishonin recorda a Tokimitsu –mentre protagonitzava aquesta lluita– que el destí ineludible dels que practiquen el Sutra del lotus en l’Últim Dia de la Llei és enfrontar persecucions encara més grans que la «feroç oposició a aquest ensenyament [que va haver-hi] durant l’existència del Buda».[4] I l’exhorta a mantenir-se ferm davant el setge de les funcions negatives.
.
Tokimitsu, amb l’orientació del Daihonin, es va enfortir any rere any, i va lluitar com a digne successor juvenil del seu mestre. […]
.
Els joves que aprenen sobre aquest camí precís cap a la felicitat indestructible poden contribuir a la millora de la societat. Poden viure la joventut amb un rumb clar, amb sentit de propòsit i amb confiança. No hi ha millor fortuna que aquesta.
.
En abraçar una magnífica visió i no escatimar esforços per fer-la realitat, els joves de la Soka són tresors; compliran un paper decisiu en la conformació del futur de la humanitat. Les esperances que el món diposita en els nostres joves són més grans que mai.[5]
Quina ha estat la victòria d’aquest grup de diàleg tinerfeny? Sens dubte, una resposta total a la pregunta mostraria que no ha estat una sola, sinó un cúmul de victòries la sola enumeració de les quals excediria l’espai disponible aquí. Però aprofitem aquest espai per destacar-ne almenys una, que constitueix un bell i gran assoliment col·lectiu: d’acord amb un dels temes centrals exposats en el número anterior d’aquesta revista, aquest grup ha donat un exemple que «Myo significa “reviure”; és a dir, tornar a la vida».[6] Enhorabona!
Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com
[1] ↑ Razones por las cuales escribí «Sobre el establecimiento de la enseñanza correcta para asegurar la paz en la tierra», a END, pàg. 173.
[2] ↑ Letter to Hojo Tokimune (Carta a Hojo Tokimune), a WND-2, pàg. 315.
[3] ↑ Extret d’aquest número, secció «Estudio».
[4] ↑ SL, cap. 10, pàg. 163.
[5] ↑ Extret d’aquest número, secció «Estudio».
[6] ↑ El daimoku del «Sutra del loto», a END, pàg. 151.