El despertar del deixeble

Recursos per a les assemblees del 16 de març a la SGEs

Li ensenyaré com arribar a ser un buda amb facilitat. Ensenyar alguna cosa a una persona és com lubricar les rodes d’un carro perquè girin encara que pesi, o com avarar una nau a l’aigua perquè navegui sense contratemps.

↳ El pròsper Sudatta, a END, pàg. 1132. Nichiren Daishonin va enviar aquest escrit al seu deixeble Nanjo Tokimitsu el desembre de 1280. L’any anterior, la successió d’episodis d’assetjament a seguidors del Daishonin al districte Fuji per part de sectors socials reaccionaris, coneguda com la persecució d’Atsuhara, havia travessat la seva fase més intensa. En aquells moments, el jove Tokimitsu havia pres acció per protegir els companys de fe; sense deixar-se tenallar per la por a les conseqüències, havia allotjat nombrosos creients a casa seva i havia lluitat amb valentia per mantenir-los fora de perill. En el moment de rebre El pròsper Sudatta, Tokimitsu estava passant per dificultats econòmiques extremes a causa de la pressió que les autoritats exercien sobre ell injustament, a mode de càstig. Però, en lloc d’ofuscar-se per la seva situació personal, i més preocupat pel benestar del seu mestre a la muntanya de Minobu durant l’hivern, Tokimitsu havia reunit una ofrena de monedes i l’hi havia fet arribar. Aquesta carta va ser enviada pel Daishonin en agraïment al sincer suport del seu jove deixeble.

[En el fragment citat,] el Daishonin li diu a Tokimitsu que hi ha una manera de convertir-se fàcilment en un buda. Ensenyar «la forma d’arribar a ser un buda» significa permetre a cada persona entrar inequívocament en el camí que condueix a la felicitat i a la victòria. És la via perquè qualsevol persona pugui ser feliç. I, encara més, és la manera de fer-ho fàcilment. Aquest és el camí que el Daishonin anuncia que ensenyarà a Tokimitsu. Per a aquest jove deixeble, exposat a tremends reptes, res podria haver estat més reconfortant.
.
[…] Tokimitsu havia estat esforçant-se amb serietat com a deixeble. Des del punt de vista objectiu, estava ja en el camí segur cap a l’assoliment de la budeïtat.
.
Però tots els joves senten incertesa davant el camí de la vida i l’avenir. Es preocupen precisament perquè volen millorar, créixer i avançar encara que sigui una mica més.
.
Les claus per forjar els joves són valorar aquesta voluntat pura i sincera de créixer, ajudar-los a extreure tot el seu potencial, respectar el seu desig de desenvolupament personal, i elogiar-los i donar-los suport càlidament en el camí cap a aquesta meta.
.
En aquesta carta, el Daishonin mostra que no podem ensenyar als altres mirant de coartar-los o controlar-los des d’una posició de superioritat. Quan se’n greixen les rodes, el carro avança encara que porti una càrrega molt pesant. Quan es fa flotar un vaixell a l’aigua, pot navegar amb facilitat. Aquests dos són exemples que il·lustren la tasca d’assistir o facilitar l’avenç.
.
En altres paraules, l’important és crear les condicions perquè a la persona li sigui fàcil progressar, reconeixent que és a les mans de cada individu protagonitzar el seu avenç. Un no ha de fer-se càrrec de reptes que correspon a algú altre superar [com a part del seu procés de creixement].
.
[…] Cada persona ha de crear el seu propi destí. La finalitat del budisme és enfortir cada persona perquè pugui dur aquesta construcció a terme per si mateixa.
.
Totes les persones posseeixen el sublim estat de la budeïtat. Totes poden avançar triomfalment pel suprem camí de la felicitat. Quan prenem consciència que posseïm dins nostre l’estat de vida de la budeïtat, vast com l’univers, no hi ha dificultat que no puguem superar. Quan manifestem la nostra fortalesa inherent, podem abordar amb audàcia, confiança i alegria els reptes que tenim al davant.[1]

A la dissertació de la qual s’han extret la cita del Gosho i el comentari anteriors, Daisaku Ikeda escriu sobre la manera en què el seu mestre, Josei Toda, va encarnar el mateix compromís amb la forja de joves successors que el Daishonin:

Quan el meu mestre Josei Toda, el segon president de la Soka Gakkai, parlava amb els joves, solia expressar el seu punt de vista sobre diversos esdeveniments i desenvolupaments de la història per recalcar la importància de forjar valors humans per al futur del kosen-rufu.
.
Notava que, en alguns períodes de la història, l’absència de valors humans conduïa a l’enfonsament d’una determinada civilització o país, mentre que, en uns altres, la presència de nombrosos individus capaços determinava una època de prosperitat i de desenvolupament. També assenyalava algunes crisis específiques que es van poder superar perquè hi va haver persones valuoses i amb talent.
.
Ens deia: «La grandiosa comesa del kosen-rufu requereix una passió i una energia diferents, d’acord amb una nova època! Per tant, és essencial que els joves es posin en acció. Necessitem creure en la força dels joves.[2]

Ikeda Sensei mateix va heretar aquest esperit el 16 de març de 1958 i va disposar que, en endavant, a la Soka Gakkai es renovés cada nou 16 de març. I cada dia, en realitat.[3]

Mestre i deixeble, març de 1958 | Foto: Seikyo Shimbun

A diferència dels assistents a la cerimònia del 16 de març de 1958, la majoria dels actuals integrants dels departaments juvenils de la Soka Gakkai mai no han tingut cap trobada presencial amb el seu mestre. La profunditat del vincle amb Ikeda Sensei dels membres de la «generació de La nova revolució humana» demostra que, com es llegeix al Gosho, «veure’ns el rostre l’un a l’altre no és tan significatiu; l’important és el cor».[4]