En aquesta secció oferim recursos per a les reunions de diàleg de la SGEs. Aquest mes són: una cita que il·lumina la transcendència dels esforços que cristal·litzen en aquestes trobades («Globalment»), la presentació d’un dels grups que els sostenen («Localment»), un passatge dels escrits de Nichiren Daishonin comentat per Daisaku Ikeda («Avançant amb el Gosho») i algunes «Paraules clau».
GLOBALMENT
En les activitats de la SGEs d’aquest període de l’any, un tema central és l’encoratjament a l’estudi dels ensenyaments budistes –important sempre, però posat en especial relleu en els mesos que precedeixen els exàmens programats per a novembre–.[1] Com hem plantejat en els últims lliuraments d’aquesta secció, les reunions de diàleg de la Soka Gakkai són escenaris per a això: el diàleg, un diàleg obert i experiencial. Els recursos que es presenten aquí, en «Per a dialogar», no tenen altre propòsit que inspirar en cada grup una breu introducció a aquest diàleg. Una introducció, això sí, en la qual no està de més presentar i llegir la cita dels escrits de Nichiren Daishonin destacada en l’apartat «Avançant amb el Gosho».
En un lliurament recent de la sèrie «Encoratjament de les quatre estacions», Daisaku Ikeda ha tornat a subratllar la transcendència dels escrits del Daishonin, de la seva lectura, i de l’actitud que aquesta pot encoratjar: «El Gosho, que aclareix els principis bàsics de la Llei Mística, és un text etern de valor i importància insuperables. […] En el Gosho podem trobar el sincer comportament com a ésser humà del Daishonin i la seva profunda preocupació i consideració per cada persona. Mentre estudiem seriosament l’ensenyament del més elevat i suprem humanisme, atresorem [nosaltres també] cada persona i permetem-li establir un vincle amb el budisme».[2]
LOCALMENT
Aquest grup de diàleg de la SGEs a Mungia, Bizkaia, porta el nom d’una muntanya molt estimada pels qui viuen en aquesta localitat. És «la muntanya que tots pugem al poble, bastant escarpada; al final té una pujadeta en què cal esforçar-se, però les vistes són precioses». La història del grup ressona amb aquesta descripció: pioner del kosen-rufu a Euskadi, durant anys els seus membres han hagut de desafiar-se, reafirmar la seva fe i perseverar. Però, havent-ho fet, ara estan gaudint per fi d’un paisatge de valors humans excels…
(Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com)
AVANÇANT AMB EL GOSHO
És possible que sigui un home d’escassa capacitat […], però m’he consagrat reverentment a l’estudi del Mahayana. Un borinot pot recórrer deu mil milles si s’aferra a la cua d’un corser de pura sang; l’heura pot aconseguir una altura de tres-cents metres si creix agafada al tronc d’un gran pi.
(Sobre l’establiment de l’ensenyament correcte per assegurar la pau a la terra, END, pág. 18).
«Molts membres de la Soka Gakkai reconeixen profundament la veritat d’aquest passatge […]. Encara que a l’inici practicaven aclaparats per problemes i sofriments personals, han arribat a gaudir d’un estat de vida de felicitat inimaginable, a través d’abraçar el gran ensenyament de la Llei Mística i viure les seves vides al costat de la Soka Gakkai i els seus companys de fe. […]
En el passatge citat, l’amfitrió[3] afirma que està dedicat a l’estudi del budisme Mahayana. Una de les característiques del Mahayana és la pràctica del bodisatva per alleujar les afliccions de tots els éssers. L’essència de la nostra pràctica és al Sutra del lotus, que exposa principis com ara la il·luminació universal i l’aparició dels Bodisatves de la Terra. […]
En les paraules inicials de Sobre l’establiment de l’ensenyament correcte per assegurar la pau a la terra, l’amfitrió li diu a l’hoste: “Ara que vostè ha vingut podem lamentar-nos junts. Conversem extensament sobre aquesta qüestió!”.[4] Al llarg d’aquest tractat, parla amb el seu convidat d’igual a igual, recorrent a passatges dels sutres i al raonament […].
Com a deixeble del Buda, l’amfitrió demana al seu hoste que l’acompanyi en l’aprenentatge, el diàleg i la pràctica del budisme. Per a l’amfitrió, el diàleg era una cerca de la veritat, una manera de prémer una corda en el cor del seu interlocutor a través de la seva actitud i la seva conducta respectuosa. El factor central d’aquest diàleg era el desig compassiu de transmetre la veritat a la persona que tenia al davant i permetre-li ser feliç. Aquesta classe d’amor compassiu genera coratge i saviesa. Els tenaços esforços de l’amfitrió en el diàleg vibren amb el compromís incondicional de guiar el seu hoste cap a l’ensenyament correcte».[5]
PARAULES CLAU
Diàleg d’igual a igual · Aprenentatge · Actitud respectuosa · Desig compassiu de brindar felicitat
[1] ↑ Vegeu, en aquest número, les seccions «Este mes» i «Estudio mensual».
[2] ↑ IKEDA, Daisaku: «El Gosho és la brillant i suprema font d’alegria», Seikyo Shimbun, 4/9/2022.
[3] ↑ El tractat Sobre l’establiment de l’ensenyament correcte per assegurar la pau a la terra, que Nichiren Daishonin va dirigir el 16 de juliol de 1260 a Hojo Tokiyori –regent retirat que continuava sent la figura més influent del clan governant japonès–, té la forma d’un diàleg entre un amfitrió, que representa el Daishonin, i un hoste, l’actitud del qual possiblement buscava inspirar el seu interlocutor.
[4] ↑ A END, pág. 7.
[5] ↑ IKEDA, Daisaku: «Avançar pel gran camí del kosen-rufu tota la vida amb valentia indestructible», Daibyakurenge, octubre 2021.