Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs
Aquells bodisatves sorgits de la terra són Nichiren i els seus seguidors, que avui entonen Nam-myoho-renge-kyo.
↳ OTT, pàg. 233. El Registre dels ensenyaments transmesos oralment és una compilació dels ensenyaments orals de Nichiren Daishonin sobre el Sutra del lotus, exposats durant els seus anys a la muntanya Minobu, lloc on es va establir el maig de 1274 i hi va romandre fins al 8 de setembre de 1282, poques setmanes abans de la seva defunció. Aquests ensenyaments van ser registrats i recopilats en dos volums pel seu deixeble i successor Nikko Shonin.
Celebrem el 3 de maig, Dia de la Soka Gakkai, com a punt de partida. Units pels llaços de mestre i deixeble, cada any en aquesta data reafirmem la nostra missió com a Bodisatves de la Terra i renovem el nostre jurament d’assolir el kosen-rufu. […]
.
Un dels grans temes de l’ensenyament essencial (últims catorze capítols) del Sutra del lotus és: «Qui propagarà la Llei Mística després de la mort de Shakyamuni i qui, en el seu nom, guiarà a tots els éssers a la il·luminació en l’Últim Dia de la Llei?».
.
I aquesta tasca crucial és transferida als Bodisatves de la Terra. […] En el Budisme la Llei sempre és fonamental. Però, si no hi ha qui la practiqui i la propagui, aquesta Llei no pot beneficiar la gent ni prosperar. Per això Nichiren Daishonin escriu: «La Llei no es propaga per si sola; com que les persones la propaguen, totes dues són dignes de respecte».[1] […]
.
Els Bodisatves de la Terra descrits al Sutra del lotus són qui, en aquesta època malvada, sorgeixen entre les persones per pròpia decisió i sense donar-se aires d’importància, i s’esforcen a encoratjar-les i a guiar-les cap a la felicitat alhora que fan front als seus propis problemes. […]
.
Encara que ens trobem en un estat de sofriment infernal, mentre no ens deixem vèncer, seguim entonant Nam-myoho-renge-kyo de tot cor i lluitem amb totes les nostres forces, podrem complir la nostra missió com a Bodisatves de la Terra. No cal que fingim; podem esforçar-nos tal com som. Sigui quin sigui el nostre estat de vida i les nostres circumstàncies, podem valdre’ns de tot per dur a terme la nostra pràctica del bodisatva.
.
En aquest mateix tenor, tots tenim diferents feines, trajectòries vitals, talents, personalitats. Cadascú, en el seu propi camp d’acció i amb les seves pròpies capacitats, està actiu en la societat, donant el millor de si per ajudar altres persones. La nostra bella diversitat –com la floració dels «cirerers, pruners, presseguers i albercoquers»–[2] és una radiant prova de la noblesa de les nostres vides.[3]
En un assaig recent, Daisaku Ikeda ha fet referència a una altra proposta que el Sutra del lotus ofereix a les inquietuds sobre el futur:
El Sutra del lotus també transmet el missatge de la noblesa i la dignitat dels nens mitjançant la història de la filla del Rei Drac, de vuit anys. En assolir la budeïtat tal com és, ella mostra que totes les persones poden obtenir la il·luminació, i d’aquesta manera fa que la fe en la Llei Mística desperti en el cor dels adults que abans dubtaven d’aquesta possibilitat.
.
Recordo una entranyable xerrada que vaig mantenir amb l’exsubsecretari general de les Nacions Unides, Anwarul K. Chowdhury, que va intervenir molt de prop en el procés que va conduir a adoptar la Convenció sobre els Drets del Nen, el 1989, i en va ser un actiu promotor.
.
Ell va destacar dos punts respecte als drets dels nens. El primer va ser «la filosofia bàsica que els nens tenen drets que els adults han de reconèixer»; el segon, «la importància fonamental de consultar als petits sobre els actes dels adults que poden tenir conseqüències immediates o futures en la seva vida».[4]
.
Això significa tractar els nens amb suprem respecte com a persones, fer aflorar les seves opinions d’un mode que concordi amb el seu estadi de desenvolupament, tenir en compte els seus pensaments, tractar de comprendre’ls, i respondre-hi adequadament. En altres paraules, significa establir una relació de diàleg amb ells.
.
Aquest tipus de converses amb els nens i adolescents a la llar i a l’entorn més proper estimula en ells i en els adults la capacitat de comunicar-se amb els altres i d’establir lligams humans positius. Confio que això ens permetrà construir comunitats i societats més pacífiques.[5]
Aquest grup de diàleg barceloní ha encarnat en la seva recent trobada l’esperit juvenil del 16 de març i, fent honor al seu nom, l’esperança del futur 5 de maig. Enhorabona!
Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com
Continua llegint l’article dirigit als «Joves fènix», que aquest mes constitueix la segona part d’aquesta secció.
[1] ↑ Extret del Hyaku Rokka Sho (Les cent sis comparacions), escrit no inclòs en END ni en WND-2. Vegeu GZ (nova ed.), pàg. 2200, i GZ, pàg. 856.
[2] ↑ Vegeu OTT, pàg. 200.
[3] ↑ Vegeu aquest número, secció «Estudio».
[4] ↑ CHOWDHURY, Anwarul K. i Daisaku IKEDA: Creating the Culture of Peace, Londres: I. B. Tauris, 2020, pàg. 86.
[5] ↑ Vegeu Civilización Global, n.º 210, octubre 2022, secció «Punto de partida».