En aquesta secció oferim recursos per a les reunions de diàleg de la SGEs i, aquest mes, per a les «trobades d’amistat» que se celebraran en diversos llocs. Ho fem amb un format extraordinari, com a continuació de la secció «Especial».
PREGUNTES
¿Quina és la manera correcta de viure?
¿On hi ha el veritable valor?
És possible mirar cap al futur amb esperança? Com es pot fer sense eludir la realitat i les seves dificultats? Es pot transformar la realitat? Com?
S’és més feliç sol, o en companyia d’altres persones? (A vegades, les persones fereixen altres persones). Confiar en altres persones és il·lús? Tractar d’aprendre d’altres persones és feblesa? O és una actitud necessària per tornar-se veritablement fort, veritablement feliç?
Tots ens fem preguntes… A vegades, en som més o menys conscients. Altres vegades, no: les nostres preguntes ens resulten inaudibles fins que, en trobar les circumstàncies propícies, cobren cos i ens adonem que, en realitat, ja ens acompanyaven.
En la primera reunió de diàleg de la Soka Gakkai en què va participar un jove Daisaku Ikeda, aquest mes fa 75 anys,[1] la confiança que va despertar en ell la personalitat de Josei Toda el va portar a plantejar-li en veu alta, al costat d’unes altres, precisament aquella primera pregunta: «Quina és la manera correcta de viure?».[2]
RESPOSTES
Quan, anys més tard, Ikeda Sensei ha recordat la resposta de Josei Toda a aquella pregunta fonamental, alguna cosa que ha fet en diversos dels seus escrits, es diria que ha dedicat tant o més espai a la postura que la va sustentar que a la resposta en si.[3] El va commoure –d’aquell a qui aquell dia va adoptar com a mestre– el seu sincer respecte (cap a ell, un jove anònim al qual acabava de conèixer); la seva absoluta honestedat; la seva claredat, i alhora la seva profunditat; la seva convicció basada en l’experiència. I que conclogués amb una invitació, també, a l’experiència: la de que arribés a comprovar la veracitat del que li havia respost a través de practicar en primera persona el budisme Nichiren.
DIÀLEG EXPERIENCIAL
Si bé parlem d’aquella primera reunió del 14 d’agost de 1947 com d’una reunió de diàleg –alguna cosa que, en aspectes essencials, va ser– des del punt de vista de la SGEs el seu format es va assemblar més potser al d’una reunió d’estudi, amb una dissertació seguida d’un torn de preguntes i respostes.
En contrast amb les reunions d’estudi, en les quals sovint es designa un equip encarregat de dissertar i, eventualment, de respondre preguntes sobre els temes tractats, l’esperit de les reunions de diàleg de la SGEs és el d’una «taula rodona», una «reunió de persones versades en determinada matèria […] sense diferència de jerarquia entre els participants».[4] Quina és la matèria en la qual els seus participants estan versats? La construcció d’«una vida dedicada al bé major».[5]
Els membres d’un grup de diàleg, i probablement també els simpatitzants amb més arrelament, estan dedicats a aquesta noble tasca com a practicants del budisme Nichiren en la Soka Gakkai. Els qui assisteixen per primera vegada com a convidats, si han fet aquest valent pas, estan també immersos en aquesta classe de procés de construcció, possiblement buscant ampliar els seus recursos per desenvolupar-lo. Junts, com a iguals, poden compartir preguntes, respostes i, sobretot, experiències.
Les reunions de diàleg no haurien de tornar-se excessivament teòriques ni formals. En canvi, com ja s’ha compartit alguna vegada en les pàgines d’aquesta revista, un indicador de la fortalesa d’un grup de diàleg és que tots els seus participants desitgin compartir experiències de com estan avançant en les seves vides. Una reunió de diàleg de la Soka Gakkai hauria de ser fonamentalment això: un diàleg experiencial.
Si des d’aquesta secció proposem mensualment, com es llegeix en el seu encapçalament, «recursos per a les reunions de diàleg de la SGEs», el seu propòsit és simplement facilitar el fet de trencar el gel a l’inici per donar peu, com més aviat millor, a la classe de diàleg obert del qual estem parlant. L’agenda d’una reunió de diàleg hauria de ser senzilla i estar centrada en això: el diàleg.
SILENCIS
En un diàleg, no cal témer els silencis.
Per descomptat, a la vida de vegades topem amb silencis que manifesten fredor, falta d’empatia o de compromís, covardia, etc. Silencis que, en resum, són nocius.
Però hi ha silencis positius i necessaris; silencis que constitueixen el preludi de paraules pronunciades des del cor, paraules que precisen un temps per emergir.
En aquest sentit, en una ocasió el mateix Ikeda Sensei va citar el científic i divulgador francès Albert Jacquard (1925-2013), qui –davant la proliferació contemporània d’una «comunicació enllaunada i congelada»– va defensar «els esclats de creativitat que sorgeixen naturalment en el decurs d’un diàleg, que involucra tant moments de silenci com de paraules».[6]
EMERGIR DANSANT
La trobada Toda-Ikeda el 75è aniversari de la qual ha motivat aquesta secció va inspirar en aquest últim, a més de preguntes plantejades com a tals, un poema impromptu que s’iniciava també amb interrogacions –«Viatger, / d’on vens / i cap on vas?»[7]–, però que concloïa amb una afirmació: «jo irrompo de la terra».[8]
Podria dir-se que l’èxit d’una reunió de diàleg de la Soka Gakkai és nodrir en les persones presents aquesta classe de decisió, que ressona amb el sorgiment dels Bodisatves de la Terra que relata el Sutra del lotus.
Ens delecta concloure aquest article recordant una característica d’aquest episodi, subratllada per Nichiren Daishonin: «Quan el bodhisattva Pràctiques Superiors va irrompre de la terra, que potser no ho va fer ballant?».[9]
[1] ↑ Vegeu també, en aquest número, la secció «Especial».
[3] ↑ Josei Toda va respondre: «En el transcurs de la vida hem d’afrontar molts problemes complexos. Però cal resoldre la qüestió de la vida i la mort. Aquesta és la clau. És impossible viure correctament, de veritat, sense donar resposta precisa a aquesta pregunta». Vegeu Civilització Global, núm. 159, juliol 2018, secció «Estudi mensual», pàg. 22.
[4] ↑ Extracte de la definició recollida en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola.
[5] ↑ Vegeu, en aquest número, la secció «Especial».
[6] ↑ JACQUARD, Albert: Petite philosophie à l’usage des non-philosophes (Una modesta filosofía per a no filòsofs), París: Calmann Lévy, 1997, pàg. 18. Citat a IKEDA, Daisaku: Per un món de dignitat per a tots: El triomf de la vida creativa. Proposta de pau de 2011, Rivas-Vaciamadrid: Edicions Civilització Global, pàgs. 12 i sig.
[7] ↑ Vegeu, en aquest número, la secció «Estudi mensual».
[9] ↑ El gran mal i el gran bé, a END, pàg. 1165.