En aquesta secció oferim recursos per a les reunions de diàleg de la SGEs. Aquest mes són: un text que il·lumina la transcendència d’aquestes trobades («Globalment»), la presentació d’alguns dels grups que les sostenen («Localment»), un passatge dels escrits de Nichiren Daishonin comentat per Daisaku Ikeda («Avançant amb el Gosho») i una «Perspectiva».
GLOBALMENT
La reunió de diàleg d’aquest mes és un escenari propici per apreciar i compartir el nostre «avenç dinàmic» al llarg del 2022. En alguns casos, el resultat d’aquest exercici pot ser el relat d’una experiència més o menys rodona. En altres casos, és possible que resulti més difícil discernir quin ha estat aquest avenç o –fins i tot reconeixent un cert avenç– considerar-lo digne de ser celebrat. Per això ens sembla especialment significatiu el comentari de Daisaku Ikeda reproduït en l’espai «Avançant amb el Gosho» d’aquesta secció, en el qual es refereix a disgustos que ell mateix va experimentar en diversos moments de la seva vida, malgrat estar donant el millor de si mateix en la seva pràctica budista; i els interpreta com a part d’un procés continu de prova i error. Quan les coses no sortien com havia esperat, es deia a si mateix: «[N]o puc deixar que […] em desanimi»;[1] i el sentiment d’agraïment el tornava a impulsar, amb forces renovades. No hi ha dubte que, a força de perseverar amb aquesta actitud, va avançar…
Dit això, en un article editorial que el mateix Ikeda Sensei ha escrit per a aquest últim mes de l’any, suggereix una altra refrescant perspectiva: a l’hora d’avaluar el nostre avenç en l’any que acaba, no hi ha per què limitar la nostra mirada al que és individual! Si observem el que hem fet col·lectivament –en el grup de diàleg, en la SGEs, en el moviment global Soka…– no podrem sinó constatar que el resultat és «una xifra astronòmica», d’un valor «més elevat que el cel i més profund que la mar».[2] I, ara que el lema de la SGI per al 2023 ja comença a inspirar-nos,[3] l’article ens convida també a prendre consciència que estem en la «pista d’enlairament cap a una vida de triomf».[4]
LOCALMENT
Aquestes són algunes de les radiants imatges de reunions de diàleg commemoratives del Dia del Departament Futur de la SGEs rebudes. Enhorabona!
(Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com)
AVANÇANT AMB EL GOSHO
Si l’amor compassiu de Nichiren és realment gran i ampli, Nam-myoho-renge-kyo es propagarà durant deu mil anys i més encara, per tota l’eternitat.
(Saldar els deutes de gratitud, a END, pàg. 773).
«En sintonia amb el jurament de Nichiren Daishonin, que va fer amb la mirada posada en l’etern futur de l’Últim Dia, els membres de la Soka Gakkai ens hem posat dempeus per complir la missió dels Bodisatves de la Terra, enarborant l’estendard del kosen-rufu mitjançant la propagació compassiva de la gran Llei.
[…] [F]a 75 anys, Toda Sensei va escriure un article sobre la propagació […]; el Japó encara experimentava l’agitació i la devastació de la postguerra. El meu mestre va expressar la seva profunda preocupació pels seus conciutadans, aclaparats per les tres calamitats que destaca el Daishonin en el seu tractat Sobre l’establiment de l’ensenyament correcte per assegurar la pau a la terra: la pujada de preus del gra o inflació (especialment, la lligada a la fam), la guerra i les epidèmies. I va fer una crida a la joventut: “El benefici d’abraçar la Llei Mística és l’enfortiment de la vitalitat de totes les persones […]. Per això, per permetre a la major quantitat possible de gent abraçar aquest ensenyament, és tan important dedicar-nos a la propagació. Els qui la practiquin podran desplegar el seu potencial en tots els camps: els negocis, la cultura i les arts, i obrir el camí cap a la reconstrucció”. […]
Transmetre el budisme Nichiren a altres persones és la més difícil de totes les empreses. Recordo moltes oportunitats en la meva joventut en les quals no vaig trobar la manera d’expressar clarament el que volia dir o en les quals, malgrat haver-me esforçat al màxim en parlar sobre la nostra pràctica, el meu interlocutor no va mostrar interès. Va ser un procés continu de prova i error. Vaig enviar cartes que em van ser retornades sense ni tan sols haver estat obertes, i em vaig veure esperant en llocs i horaris convinguts a persones que no es van presentar.
Però en el meu cor cremava l’esperit de lluita, amb el desig de fer feliç a Toda Sensei expandint el nostre moviment pel kosen-rufu. La meva gratitud i el meu reconeixement cap al meu mestre impulsaven els meus esforços. […]
Algunes vegades, la nostra dedicació a transmetre els ensenyaments del Daishonin produeix resultats immediats i, en d’altres, no. No obstant això, el sol fet de parlar a altres persones sobre el budisme constitueix la noble pràctica de sembrar les llavors de la il·luminació».[5]
PERSPECTIVA
En l’assaig del qual s’han extret la cita i el comentari recollits sobre aquestes línies, Daisaku Ikeda es dirigeix directament als joves en diversos passatges, com ara el següent: «[E]l futur de la Soka s’obre infinitament allí on es forgen joves capaços. La vostra passió i la vostra força promouran de manera il·limitada la seguretat en la societat i la pau en el món».[6]
[1] ↑ Vegeu aquest número, secció «Punt de partida».
[2] ↑ IKEDA, Daisaku: «El camí de la Soka és la pista d’enlairament cap a una vida de triomf», disponible com a material addicional en l’edició digital de Civilización Global.
[3] ↑ El lema per al 2023 és «Any dels joves i del triomf»: vegeu aquest número, secció «Aquest mes».
[5] ↑ Vegeu aquest número, secció «Punt de partida».
[6] ↑ Ib.