En aquesta secció oferim recursos per a diàlegs d’encoratjament budista mantinguts en l’òrbita de la SGEs. Aquests són: una cita que il·lumina la transcendència dels esforços que cristal·litzen en aquestes iniciatives («Globalment»), la presentació d’un exemple concret («Localment»), un passatge dels escrits de Nichiren Daishonin comentat per Daisaku Ikeda («Avançant amb el Gosho»), una «Perspectiva» i algunes «Paraules clau».
«La vida està plena de dificultats i obstacles inesperats; és una lluita contra l’estancament i la autoindulgència. El rugit de lleó de Nam-myoho-renge-kyo és el mitjà suprem per superar tots els problemes. Els qui continuen entonant Nam-myoho-renge-kyo passi el que passi mai són derrotats.
En diverses regions del món, els membres de la Soka Gakkai estan prenent noves iniciatives i assumint reptes inspiradors. Per exemple, […] les reunions virtuals els permeten comunicar-se amb freqüència, intercanviar idees i encoratjar-se mútuament. Aquest tipus de contacte genera un ritme d’inspiració i alegria per a tots. Els membres poden connectar-se de cor a cor salvant distàncies físiques […].
Estem en un procés de canvi cada vegada més accelerat. És més important que mai orar amb fermesa, cada dia, per a activar la “saviesa de la veritat que es manifesta en funció de circumstàncies canviants” (OTT, pàg. 10). Basats en aquesta saviesa, podem respondre decididament a qualsevol repte, representar l’encoratjadora saga de la nostra revolució humana, i ajudar altres persones a fer el mateix».
(Fragment d’IKEDA, Daisaku: «Jóvenes Bodisatvas de la Tierra, sean una luz de esperanza para la humanidad», adaptat des de Civilización Global, n.º 141, gener 2017, pàgs. 5 y 6.).
LOCALMENT
En total sintonia amb la cita recollida sobre aquestes línees, davant el nou escenari derivat de la suspensió temporal de les reunions presencials de la SGEs com a mesura de prevenció de la transmissió de la COVID-19, els grups de la SGEs han pres immediatament «noves iniciatives» i han assumit «reptes inspiradors», per a continuar «connectant-se de cor a cor salvant distàncies físiques». En fer-ho, no han perdut de vista que la font de la seva creativitat ha de ser «el rugit de lleó de Nam-myoho-renge-kyo», i el propòsit últim, «representar l’encoratjadora saga de la nostra revolució humana, i ajudar altres persones a fer el mateix».
(Enviament d’imatges: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com)
AVANÇANT AMB EL GOSHO
El que escolta una sola frase o passatge del sutra i l’atresora profundament dins el seu cor, pot comparar-se amb un vaixell que travessa el mar dels sofriments del naixement i la mort. El gran mestre Miao-el va exposar: «Fins i tot una sola frase profundament gravada […] sens falta ens ajudarà a arribar a la riba oposada. Ponderar una frase i practicar-la és emprendre la navegació».
(Passatge d’Un navío para cruzar el mar del sufrimiento, a END, pàg. 34).
«El propòsit de la Soka Gakkai és que el nostre moviment de base popular sigui un “pilar” que sustenti la pau en el món; que sigui els “ulls” capaços d’albirar el futur, enfocats en la creació d’esperança; i que sigui un “gran vaixell” imbuït d’amor compassiu per dur a bord a tots els éssers vius i unir la humanitat…[1] Un gran navili que solqui els mars borrascosos del nostre temps i obri una nova pàgina de pau i felicitat per a tots.
Amb la convicció que estem “en el rumb precís cap a assoliments històrics”,[2] el nostre vaixell emprèn un viatge esperançador per difondre en el món els ensenyaments del Daishonin, portant al centre el “masteler de l’únic ensenyament veritable del Camí del Mig [Nam-myoho-renge-kyo]”.[3]
Aquesta analogia té un profund significat. Si podem continuar navegant per l’oceà tempestuós, gradualment les aigües tornaran a calmar-se. L’onatge turbulent de la història ens ensenya la impressionant aptitud de la humanitat per remuntar tota classe de sofriments. Tot i estar enfrontats a conflictes i desastres naturals, som capaços de restablir i reconstruir la nostra vida… Aquesta és la resiliència i la fortalesa de la gent comuna. Mentre el “masteler de l’únic ensenyament veritable del Camí del Mig es mantingui ferm al seu lloc, podrem continuar navegant cap endavant».
(Fragment de «La alegría del 3 de mayo: un orgulloso castillo de personas comunes…»).[4]
PERSPECTIVA
La realitat és complexa i, en ocasions, dura, duríssima… Fins al punt de fer temptadora l’opció d’evadir-se. Però, d’acord amb l’ensenyament, «La persona de saviesa no és la que practica el budisme allunyada dels afers mundans»,[5] al contrari. En la mateixa dissertació de la qual s’ha extret el passatge anterior, Daisaku Ikeda assevera: «Recitem daimoku seriosament davant el Gohonzon pels problemes que afrontem en la nostra vida, ens esforcem i bolquem tota la nostra sagacitat per resoldre’ls. Quan practiquem el budisme amb sinceritat dins de la dura realitat social i, en ella, ens dediquem al kosen-rufu, la saviesa de buda aflora amb certesa».[6]
PARAULES CLAU
Realitat social · Convicció · Camí del Mig · Resiliència · Avenç |
[1] ↑ Vegeu La apertura de los ojos, a END, pàg. 297.
[2] ↑ Vers de la cançó de la Soka Gakkai Kofu ni Hashire.
[3] ↑ Un navío para cruzar el mar del sufrimiento, a END, pàg. 35.
[4] ↑ Vegeu aquest número, «La alegría del 3 de mayo».
[5] ↑ El kalpa de disminución, a END, pàg. 1167.
[6] ↑ Vegeu aquest número, «La alegría del 3 de mayo».