En aquesta secció oferim recursos per a les reunions de diàleg de la SGEs. Aquests són: una cita que il·lumina la transcendència dels esforços que cristal·litzen en aquestes iniciatives («Globalment»), la presentació d’un exemple concret («Localment»), un passatge dels escrits de Nichiren Daishonin comentat per Daisaku Ikeda («Avançant amb el Gosho»), una «Perspectiva» i algunes «Paraules clau».
GLOBALMENT
«En aquest any significatiu […] a tot el món s’estan duent a terme reunions de diàleg pletòriques d’entusiasme i vitalitat. Hi participen molts amics i coneguts, així com també nous membres a qui ens uneixen profunds llaços kàrmics. Les reunions de diàleg són trobades on floreix el diàleg budista. I, perquè són generadores de lluminosa esperança, també són espais on es multipliquen els somriures.
El nostre primer president fundador, Tsunesaburo Makiguchi, donava especial importància a les reunions de diàleg. En la Segona Guerra Mundial, el govern va presentar càrrecs en contra ell, amb intenció de reprimir les seves activitats impulsores de justícia i d’humanisme. Aquests documents esmenten que, solament a Tòquio, el mestre Makiguchi va realitzar més de 240 trobades de diàleg en dos anys (entre maig de 1941 i juny de 1943). En aquesta època, ja era un home de més de setanta anys.
Makiguchi Sensei deia que aquestes trobades “oferien evidències empíriques” i que “les reunions de diàleg provaven una forma de vida dedicada al bé major”. […]
A més, quan es referia al “bé major”, parlava del major bé de tots.
Fidels a aquestes definicions, les reunions de diàleg de la Soka Gakkai són espais on les persones conversen amb entusiasme sobre les proves visibles que experimenten en la seva vida quan posen en pràctica els ensenyaments del budisme Nichiren».[1]
LOCALMENT
En l’origen del budisme trobem una «reunió de diàleg»: la que va mantenir Shakyamuni, després d’aconseguir la il·luminació sota l’arbre Bodhi, amb els monjos Pancavaggiya, cinc ascetes amb qui havia compartit austeritats anteriorment. Va ser al Parc dels Cérvols, a Sarnath. El fons de pantalla que van triar per a la seva videoconferència els membres d’aquest grup barceloní de nom inspirador evoca episodis com aquest; i evidencia que la multiplicació de somriures, a què –segons llegim a sobre d’aquestes línies– donen lloc les reunions de diàleg de la Soka, es produeix en entorns d’allò més diversos.
(Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com)
AVANZANDO CON EL GOSHO
Quan el cel s’esclareix, la terra s’il·lumina. De la mateixa manera, quan un coneix el Sutra del lotus, comprèn el significat de totes les qüestions mundanes.
(L’objecte de devoció per observar la vida, a END, pàg. 397).
«Aquest passatge de L’objecte de devoció per observar la vida esclareix el principi que el budisme es manifesta en la societat. Tant el mestre Makiguchi com el mestre Toda s’hi referien sovint. […]
La frase “coneix el Sutra del lotus” significa comprendre de manera profunda l’essència del budisme. A partir de la relació entre el budisme i els assumptes mundans, qui capta clarament els ensenyaments també entén de manera fonamental totes les qüestions socials.
Des del punt de vista de la nostra vida quotidiana, això vol dir que conrear la fe en la Llei Mística ens permet desenvolupar la nostra saviesa i mostrar proves tangibles de la pràctica budista a la nostra feina, en les nostres vides i en cada aspecte de la societat. […]
La pràctica budista ens permet desplegar una esperança renovada i una comprensió més lúcida del propòsit fonamental amb què vivim. Ens anima a construir fonaments inamovibles, mentre desenvolupem fortalesa per perseverar i valentia davant els reptes de l’existència. La vida s’experimenta amb alegria il·limitada. Aquest és el veritable benefici de la fe. El budisme Nichiren és un ensenyament de canvi interior, una religió de revolució humana i una filosofia d’autèntic humanisme.
Perquè practiquem el budisme Nichiren, fins i tot enfrontats a diversos problemes o dificultats, continuem recitant daimoku seriosament, persistim en l’esforç i generem noves idees per trobar solucions. Despleguem saviesa i vitalitat desbordants per superar els nostres problemes. Per això, pot dir-se que “comprenem el significat de totes les qüestions mundanes”».[2]
PERSPECTIVA
En el mateix escrit que nodreix altres apartats d’aquesta secció, Daisaku Ikeda al·ludeix a una cèlebre guia que Nichiren Daishonin va brindar al samurai Shijo Kingo, i per extensió a tots els seus deixebles: «Consideri el servei que presta al seu senyor feudal com la pràctica del Sutra del lotus». [3]. També cita el seu mestre, Josei Toda, tan càlid i estricte alhora: «Els que no identifiquen els punts febles en el seu acompliment laboral, ni elaboren un pla per millorar, haurien de reflexionar seriosament sobre la seva postura. És fonamental continuar estudiant i descobrint la millor manera de comportar-se a la feina. El meu desig és que tots vostès, benvolguts companys, arribin a “comprendre el significat de totes les qüestions mundanes” al més aviat possible en relació amb la seva activitat laboral i visquin sobre bases segures».[4]
PARAULES CLAU
Conrear la fe · Mostrar proves reals · Comprendre el propòsit amb què vivim
[1] ↑ Vegeu, en aquest número, la secció «Estudi mensual» (1/3).
[3] ↑ Ib. (3/3).