Recursos per introduir les REUNIONS DE DIÀLEG · TROBADES D’AMISTAT de la SGEs
L’estiu és un moment en què algunes persones es poden prendre un descans, canviar d’aires i de ritme i, desitjablement, recobrar forces per afrontar la tardor i l’hivern. També és cert que per a altres persones representa, en contrast, la temporada en què la seva rutina es torna més exigent.
Tanmateix, en els darrers anys l’estiu està adquirint –per a uns i altres– una nova dimensió. S’ha convertit en un període en el qual s’experimenten amb intensitat creixent els efectes d’un dels principals reptes que té davant seu la humanitat: el canvi climàtic.
Observant el món d’avui, és fàcil sentir-se desesperat. Sembla que l’estat d’ànim predominant és una mena d’impotència […]. Totes les decisions sobre temes importants sembla que es prenen en algun lloc fora del nostre abast. Què pot aconseguir una persona davant les grans forces que governen el món? El corrent de l’època pot semblar tan ràpid i complex com aclaparador.[1]
En les pàgines d’aquesta revista s’han abordat en algunes ocasions les conseqüències que els importants reptes de futur de la nostra societat poden arribar a tenir, especialment, en les generacions més joves i en els que es preocupen pel seu desenvolupament. Per descomptat, veure l’aire enterbolit provinent d’enormes incendis forestals al Canadà, que ha viatjat més de cinc mil quilòmetres fins a arribar a Espanya, i que, poc després, el cel es tenyeixi de nou amb pols del Sàhara, acompanyat de temperatures rècord, és una cosa que inquieta. Davant la combinació de les crisis actuals, juntament amb el sentiment que s’ha denominat «ecoansietat»[2] estan guanyant presència posicionaments que arriben a ser tan extrems com l’«antinatalisme». Un defensor d’aquesta última opció ha resumit la seva motivació afirmant que «al capdavall, […] viure no compensa les múltiples maneres de patir».[3]
Això no pot deixar indiferent algú que, des del corrent Mahayana, practiqui o simpatitzi amb el budisme. Es dona la circumstància que l’origen d’aquesta filosofia és, precisament, la cerca de respostes per part d’un jove a la pregunta sobre com fer front de la millor manera als sofriments de la vida, i les seves troballes. Immediatament després de la seva il·luminació sota l’arbre Bodhi, Shakyamuni va enunciar les Quatre Nobles Veritats de les quals havia pres consciència, l’última de les quals conclou que existeix un camí per transcendir aquests sofriments de la vida… des de la vida.[4]
No crec que les persones siguin impotents. La tradició filosòfica que abraço ensenya que, en el nivell més essencial –el de la vida mateixa–, cada vida humana forma part de la força vital il·limitada del cosmos. El mateix poder que mou l’univers existeix dins de les nostres vides. Cada individu posseeix un immens potencial, i un gran canvi en la dimensió interior de la vida d’un individu té el poder de commoure la vida d’altres i transformar la societat. Tot comença per nosaltres…[5]
Resulta significatiu que, a l’inici d’aquesta cita –que procedeix, com l’anterior, d’un escrit de Daisaku Ikeda que va inspirar aquest article–, hi hagi la paraula «crec». Com en Nam-myho-renge-kyo, la frase amb què Nichiren Daishonin va definir aquella veritat fonamental a la qual el Buda històric havia despertat, tot parteix de l’actitud, de la convicció, del compromís personal (nam).[6]
El terme que el meu mestre, Josei Toda, va fer servir per denominar aquest procés de transformació interior que també transforma el nostre entorn va ser «revolució humana». I crec que és la més fonamental i la més vital de totes les revolucions. Pot generar canvis més durables i valuosos que les revolucions polítiques, econòmiques o tecnològiques. Perquè, sense importar com canviïn els factors externs, el món mai millorarà mentre les persones segueixin sent egoistes i apàtiques.
.
Un profund canvi interior cap a millor en un sol individu –és a dir, una persona que es fa més sàvia, forta, compassiva– és el primer pas essencial en el camí cap a concretar una coexistència pacífica i la plenitud de tota la humanitat. […] Quan canviem la nostra determinació interior, tot comença a moure’s en una nova direcció. En el moment en què prenem una decisió poderosa, cada nervi i fibra del nostre ésser s’orienta immediatament cap al compliment d’aquesta meta o desig. D’altra banda, si pensem «Això mai no funcionarà», cada cèl·lula del nostre cos es desinflarà i deixarà de lluitar.
.
L’esperança, en aquest sentit, és una decisió. És la decisió més important que podem prendre. L’esperança ho canvia tot, començant per les nostres vides. L’esperança és la força que ens permet actuar per fer realitat els nostres somnis. […] Mentre tinguem esperança, no hi haurà res que no puguem aconseguir.[7]
Una persona que va llegir aquestes paraules, plena d’alegria, va afegir: «I el meravellós de l’esperança és que quan més la compartim més augmenta en les nostres pròpies vides!».[8]
A través del diàleg, compartint experiències i determinacions, fem que aquesta estació encara cobri un nou significat: el de l’«estiu de l’esperança»!
A la SGEs, ja estan en marxa els preparatius de l’examen d’Introducció al Budisme, o de Grau I, programat per al mes de novembre. Com llegim en la secció «Estudi» d’aquest número, com més estudiem el budisme Nichiren, «més obrim les portes cap a una vida de felicitat i de victòria. L’estudi budista expandeix i enriqueix el nostre estat de vida interior». La imatge que presentem, presa en una reunió d’estudi d’aquest districte del nord d’Alacant, il·lustra aquesta condició alegre i triomfal.
Enviament d’imatges a: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com
[1] ↑ IKEDA, Daisaku: Hope is a Decision (L’esperança és una decisió), Nueva Delhi: Eternal Ganges Press, 2018, pàgs. 3-5, citat a Civilización Global, n.º 189, gener 2021, secció «Año Nuevo» (adaptat).
[2] ↑ Vegeu, al respecte, Civilización Global, n.º 210, novembre 2022, secció «En sociedad».
[3] ↑ Vegeu ORTÍ, Antonio: «La filosofía que rechaza tener hijos: el desespero generacional que lleva al antinatalismo», La Vanguardia, 30/5/2023. El passatge citat al·ludeix a Miguel Steiner, doctor en Filosofía per la Universitat de Barcelona, que menciona, com a causes de sofriment, «la gana, les guerres, les catàstrofes naturals, les tortures, els accidents, els refugiats, les malalties físiques i mentals, el canvi climàtic, la desaparició d’espècies, la contaminació atmosfèrica, l’imparable nombre de suïcidis…».
[4] ↑ El camí per a aquest assoliment és l’Òctuple Sender o, en altres paraules, la pràctica budista.
[5] ↑ IKEDA, op. cit.
[6] ↑ Pot llegir-se més al respecte, i veure un vídeo il·lustratiu, al lloc web global de la Soka Gakkai.
[7] ↑ IKEDA, op. cit.
[8] ↑ Civilización Global, n.º 189, gener 2021, secció «Año Nuevo» (s’ha afegit la conjunció inicial).