En aquesta secció oferim recursos per a les reunions de diàleg de la SGEs, que aquest mes celebrem com a «Assemblees commemoratives del 16 de juny». Són: un espai extraordinari enfocat al «El 16 de juny», un passatge dels escrits de Nichiren Daishonin comentat per Daisaku Ikeda («Avançant amb el Gosho») i una «Perspectiva».
EL 16 DE JUNY
La data que commemorem, triada per a celebrar cada any el dia del Departament de Dones de la SGEs, té un significat transcendent per al conjunt del moviment Soka al nostre país, i encara més enllà.
El 16 de juny de 1991 va tenir lloc en terres europees, a França concretament, una reunió general de la SGI. Va ser al mateix Centre Cultural Europeu de la Soka Gakkai, situat al municipi provençal de Trets, en el qual deu anys abans s’havia realitzat el curs d’estiu[1] rememorat en l’Assemblea Europea del Jurament d’aquest mes. Però, si al 1981 els assistents s’havien congregat sota una carpa, al 1991 ho feien en un flamant auditori, acabat de construir com a lloc de trobada i aprofundiment de la pràctica i l’estudi budistes de membres europeus i africans a partir d’aquell moment.[2] El president de la SGI, Daisaku Ikeda, va viatjar amb una delegació per ser-hi present.
Si bé és cert que, com el seu nom indica, aquesta activitat va tenir una repercussió internacional, per al centenar de membres espanyols que hi van participar, va marcar veritablement un abans i un després. S’hi havien desplaçat quan només havien passat tres mesos des de l’inici de la crisi desencadenada per la lamentable conducta de l’anterior responsable de l’organització al país, que havia sacsejat els fonaments del moviment local pel kosen-rufu.[3] Enmig d’aquesta difícil situació, la possibilitat de rebre el càlid encoratjament i l’orientació del mestre durant aquells dies va fer que els visquessin com una estada en un veritable oasi d’humanitat: una cosa totalment necessària, ja que allà hi van trobar la força per reprendre una labor que, durant els anys següents encara, havia de ser tan dura com una marxa pel desert.
D’aquesta manera, «van compartir sofriments i alegries, es van respectar els uns als altres com a fills del Buda dedicats al kosen-rufu» i, amb l’inici del segle XXI, van prendre consciència que –gairebé sense adonar-se’n– havien construït «la incommovible ciutadella del poble dedicada a la veritat i a la justícia amb la qual havien somniat»:[4] la SGEs que coneixem i que continuem construint.
AVANÇANT AMB EL GOSHO
Ara, passi el que passi, perseveri en la fe i faci’s conèixer com a devot del Sutra del lotus; continuï sent el meu deixeble per la resta dels seus dies. Si vostè comparteix el mateix cor que Nichiren, ha de ser un Bodhisattva de la Terra.
(El veritable aspecte de tots els fenòmens, a END, pàg. 406).
«La serietat en la pràctica budista ens permet convertir els obstacles en nutrient per desenvolupar-nos i en oportunitats per fer grans salts endavant. Amb tota certesa, la nostra vida acabarà superant les nostres expectatives. Per tant, és crucial perseverar amb fe ferma fins a l’últim moment.
[…] el kosen-rufu significa construir un món pacífic i feliç, on tots celebrem haver nascut, valorem la nostra vida i puguem tenir una existència feliç i plena, en harmonia amb els altres. És el que afirmem cada matí i cada nit en les oracions silencioses, al final del gongyo: “Oro per la pau del món i per la felicitat de tots els éssers vivents”. […]
La clau és compartir “el mateix cor que Nichiren”. Fins i tot sotmès a constants persecucions extremes, ell va obrir el gran camí del kosen-rufu per a l’etern futur, basat en el seu desig que tota la humanitat accedís a una existència feliç. La Soka Gakkai ha actuat exactament d’acord amb les paraules del Daishonin. […]
A tot el món, els membres de Gakkai estan assumint el jurament dels Bodisattves de la Terra, que trien a consciència bregar amb circumstàncies difícils. Decidits a convertir el karma en missió, acceptem amb valor cadascun dels reptes. Per complex que sigui el panorama actual o els problemes que enfrontem, avancem sempre amb optimisme, armats d’un esperit invencible».[5]
PERSPECTIVA
En un missatge recent, Daisaku Ikeda recorda que un tema fonamental explorat per la filosofia, ja des de l’antiga Grècia, és el que resumeix el primer dels preceptes de Delfos: «Coneix-te a tu mateix». En relació amb això, reflexiona: «El budisme Nichiren és un ensenyament que il·lumina el veritable significat de qui som, amb una perspectiva profunda de la vida i de la seva eternitat a través del passat, el present i el futur».[6] La cita i el comentari reproduïts sobre aquestes línies aborden aquesta qüestió, com també ho fa la secció «Este mes» d’aquest número de Civilización Global. Una síntesi de la resposta que la pràctica de la fe ens permet trobar, i del benefici de fer-ho, la trobem en les paraules del Daishonin: «Gran alegria és el que un experimenta quan comprèn, per primera vegada, que la seva vida ha estat un buda des del començament mateix».[7] En termes pràctics i contemporanis, podem afirmar que, aprenent activament sobre la història de la Soka Gakkai –en oportunitats com aquestes assemblees commemoratives–, aprenem sobre nosaltres mateixos; i que això ens brinda, i ens permet brindar a altres éssers, felicitat genuïna.
[1] ↑ Vegeu, a Civilización Global, núm. 193, maig 2021, la secció «NRH 30».
[2] ↑ A l’octubre de 2011, coincidint amb les celebracions del 50è aniversari del kosen-rufu d’Europa, es va instaurar una xarxa de centres culturals europeus de la Soka Gakkai, de la que forma part el Centre Cultural Soka d’Espanya.
[3] ↑ Vegeu, a Civilización Global, núm. 191, març 2021, les seccions «Mi historia» y «Este mes».
[4] ↑ IKEDA, Daisaku: «España, apassionada i victoriosa», Seikyo Shimbun, 25/3/2002.
[5] ↑ Vegeu, en aquest número, la secció «Estudio mensual».
[6] ↑ IKEDA, Daisaku: «Contagiïn la immensa alegria dels bodisatves de la terra», Seikyo Shimbun, 1/2/2021.
[7] ↑ OTT, pàg. 211-212.